El primer recordo que es deia Javier, de nom, però la veritat és que dels altres dos ho he oblidat completament. Aleshores, a l'escola, ens cridaven només pel cognom i així ens reconeixíem també a l'hora dels nostres jocs. Amb ells compartia estudis primaris, aquells que duraven fins els deu anys, abans de decidir si optàvem pel batxillerat o el comerç, al col·legi Pedagogium San Fernando, una escola laica ubicada a la Plaça del Sol de Gràcia. Eren també, els companys més afins al sortir de classe i sovint ens aplegàvem a casa d'un o l'altre, per compartir jocs i trapelleries. En Vallejo era el més quiet i seriós, vivia en un principal gairebé al davant de casa i d'això dedueixo que potser a casa seva anaven una mica més amples que no la resta. En Gasulla era el pinxo de la colla, llest i agosarat, recordo que vivia en una porteria petita i fosca, poques cases més enllà de la nostra i en el seu altell sense finestres, damunt del llit dels pares, ens hi passàvem les estones més lliures dels nostres entreteniments. I en González, que vivia una mica més lluny, al començar el carrer que portava a l'antica fàbrica de teixits del barri, era el més grassonet i potser per complir amb el tòpic, el més simpàtic i rialler del grup. Un grup en el que jo feia el paper del més babau, complint també amb el clixé de ser potser el més "empollón". La nostra relació va durar, com deia, fins a complir els deus anys d'edat i haver d'abandonar l'escola primària; després, mai més no ha sapigut res de cap dels tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada