Avui m'han de fer una intervenció quirúrgica, per extreure'm el sac del llagrimal de l'ull, que fa temps que em provoca problemes. És una operació menor, sense ingrés hospitalari, però el meu sentiment és el mateix de sempre: tinc una sensació massa propera a la por, que no em fa estar gens tranquil. I no serà pel fet d'estrenar-me en això d'entrar en un quiròfan; doncs per coses dels ulls ja serà la quarta vegada i per altres qüestions, doncs... quatre més. Però està ben clar que ni n'aprenc ni m'hi acostumo. Penso que sóc un clar exemple de com aquesta societat en la que m'ha tocat viure, no ens educa o prepara del tot bé per a la malaltia ni per l'adversitat. Sincerament, no crec que sigui un cas aïllat pel fet de sentir una certa temença, davant de la simple sensació de trobar-se malament, però alhora admiro les persones que saben sobreposar-se a tantes i tantes greus enfermetats i desgràcies que hi ha al món, lluitant per a superar-les i sobreviure amb la més àmplia de les diginitats. Sóc poruc, no ho puc negar, però m'agradaria no ser-ho, doncs en definitiva penso que no tinc cap motiu per sentir-me acompanyat d'aquesta incertesa, doncs crec que, racional i comparativament pensant, no tinc cap dret a sentir-me insegur. Però... això, com es fa?
No mes amb el fet d'intentar-ho i afrontar-ho de nou ja estas lluitant amb el fantasma de la por. Com tu ben dius no es la primera vagada que afrontas una situacio similar, es clar...ets un lluitador. Anims!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, noia, pels teus ànims i per la teves paraules... en català!!! L'operació ha anat bé i ara cal veure si els resultats són els esperats. Seguim en contacte. Una abraçada!!!
EliminaQuerido amigo, ¿cómo ha ido la intervención? Espero que muy bien. Así es amigo, cuánta razón llevas. No estamos educados para sobrellevar la enfermedad y la adversidad, y ellas aparecen cuando menos las esperas. Que me lo digan a mí también, querido amigo. Quién me iba a decir a mí, cuando nos conocimos hace ya no pocos años, que ahora iba a encontrarme en esta situación, y a punto, también, de pasar por quirófano, en mi caso por primera vez. Intento asumirlo, intento ser "valiente", como así me invitan a serlo. Pero en mi interior no puedo evitar sentirme invadido por la desazón. Amigo, no sé si leerías el último email que te mandé. En el mismo te solicitaba que me dieras, si puedas, por supuesto hazlo en mensaje privado, tu dirección postal para enviarte un ejemplar de mi libro. Y si puedes, si no lo consideras indiscreto o molesto para ellos, dame también la dire de Isma y Dolo, me encantaría enviarles también un ejemplar a ellos. Bueno lo dicho, espero que todo haya ido bien. Un abrazo.
ResponEliminaRafael, gracias por tus palabras. Te he enviado un mensaje por correo electrónico convencional, en el que te cuento como ha ido todo. Saludos y hasta pronto.
ResponElimina