dissabte, 23 de març del 2013

Veïnatges

Fa massa temps que no respirava per aquesta finestra. Un sotrac familiar, sortosament superat, m'ha tingut ocupat i amb poques ganes de manifestar-me per escrit, però ara, recuperades les sensacions i els ritmes més quotidians, sento una mica de "nostàlgia" d'aquesta pràctica i he decidit tornar, com a un exemple més de normalitat. I per fer-ho, he pensat comentar quelcom que he copsat arran d'un incident ocorregut fa un parell de setmanes a casa. Les persistents pluges d'una nit de principis d'aquest mes, ens van procurar una inundació als baixos de casa, que ens causà un bon maldecap. Fetes les averiguacions pertinents, l’origen era una claveguera dels veïns que, rebentada per les arrels dels arbres, deixava anar l'aigua a raig, escampant-se per sota-terra i filtrant-se per les mal impermeabilitzades parets del nostre traster, escala i garatge... quin merder! Bé, com a conseqüència de tot plegat, vam entrar en tractes amb els veïns, fins i tot accedint personalment a la casa del costat, hores d'ara sense habitar, per tal de veure quines obres calia fer per reparar el problema. Tot es va poder solucionar, però en aquells dies vaig poder constatar la poca relació personal que mantenim amb els cinc veïns que des de fa més de trenta anys, quan vam venir a viure a Sant Cugat, configuren el nostre grup de cases... i això que des d'aleshores, no han canviat mai de propietaris. I en aquesta percepció contrasto els meus records d'infantesa, quan el pis de Gràcia, sempre tenia la porta oberta i la veïna de replà, l'Eloïna i sobretot els seus dos fills adolescents, en Victoriano i l'Albert, entraven i sortien sempre que volien, sense cap mena de recança, per seure a taula i compartir  algun bocí de postres o comentar qualsevol tafaneria del barri. Eren altres temps, evidentment, però malgrat no pugui afirmar que en senti en aquest aspecte, una nostàlgia desmesurada, sí me'n adono que hores d'ara, compartim parets ben bé amb persones que ens són uns estranys i això no sé fins a quin punt pot considerar-se positiu o bé un reflex més de l'individualisme recalcitrant de la nostra actual societat.