Aquest mes d'Agost que avui s'acaba, ens l'hem passat gairebé sencer a Calanda, el poble on va néixer la Teresa i on encara hi conserva la casa que va ser dels avis. Allà, amb la calor que tant ens ha aclaparat aquests dies, ens hem dedicat preferentment a banyar-nos en el riu i a llegir molt i molt, aprofitant la poca fresca del pati de casa. Algun dia però, vam ser prou valents com per sortir a fer un tomb pels pobles del voltant que, malgrat ja coneixíem de visites anteriors, alguns potser feia més de vint anys que no trepitjàvem. La primera d'aquestes sortides va ser al poble de Vallderoures (Valderrobres, si ens hem de cenyir al toponímic oficial), una tarda en la que per la carretera el termòmetre del cotxe s'enfilava fins els 42ºC. Entrant pel carrer principal, amb les cases prou arreglades, vam anar endinsant-nos pels carrerons que, tot allunyant-se del centre, s'enfilen cap a l'església i el castell. Val a dir que en aquests carrers, les cases ja no lluien tan bona cara i sovint les portes i finestres barrades donaven mostra de l'estat d'abandonament de moltes d'elles. Després de visitar el castell, que fou començat a construir cap a l'any 1307, ens vam trobar enmig d'un acte molt simpàtic d'homentatge a un mestre cantador de jotes que es feia a la seva esplanada exterior. Com a detall curiós, comprovar com la barreja de llengües fluia amb total normalitat, doncs mentre les presentacions i discursos es feien en català de les terres de l'Ebre, (ells en diuen "chapurreao"), totes les jotes cantades eren en castellà i exaltaven la Verge del Pilar, l'Aragó més noble i tots els valors patris més espanyolitzats. Després, de tornada a la plaça, vam poder gaudir d'un ambient nocturn extraordinari, tot sopant unes tapes en una terrassa, mentre una banda formada per membres de tres generacions successives, ens animaven d'allò més, amb les seves interpretacions musicals de tota mena d'estils.
