Aquest és el títol del primer llibre que he llegit enguany. L'autora és Marianne Fredriksson i podríem dir que és un clàssic dins del gènere que alguns anomenen "literatura de dones", definició amb la que no em sento gens d'acord. La novel·la ens presenta la crònica de la vida de tres dones d'una mateixa família, àvia, mare i filla, en un recorregut per a tres generacions que van des de l'ambient rural de primeries del segle XX, fins a l'entorn urbà dels nostres dies, tot plegat ubicat en les nòrdiques terres de Suècia. El fil narrador és agradable i interessant, doncs a banda de les qüestions més aparents, deixa entreveure alguns aspectes sobre temes un xic més profunds, com poden ser l'emigració del camp a la ciutat, l'incidència de la guerra o l'evolució de la consciènciació femenina; les diferents posicions de la dona davant les circumstàncies de la vida, el significat de l'amor i la presència de l'home en el seu fet quotidià, i també alguns dels aspectes sobre la maternitat i les complicades relacions intergenerarcionals. En definitiva doncs, una lectura amena i que m'ha procurat moments prou plaents, sense exloure'n motius de reflexió. Ara, caldrà veure què en trec de la tertúlia que farem en el grup de lectura al que pertanyo, on per cert, sóc l'únic home entre vuit dones, je, je. Però per això hauré d'esperar a final de mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada