Sí, avui va de llibres, que ja toca fer resum dels que vaig llegir en el tercer trimestre de l’any. No, no van ser molts, malgrat el nombre de pàgines sí es va apropar al meu ritme habitual i és que aprofitant el temps d’estiu i les vacances al poble, em vaig empassar un parell de “totxos”, d’aquells que feia temps tenia esperant a la prestatgeria i que pel seu volum, em feia mandra bellugar massa amunt i avall. Comencem amb “L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra” d’en Jonas Jonasson, una ximpleria estiuenca, que és una manera com altre qualsevol de definir un llibre lleuger, distret, superficial, entretingut i... poca cosa més, tot i que amb això no pretenc treure mèrit a l’èxit que ha tingut. Primer “totxo”: “Al país del núvol blanc” de la Sara Lark, un història típica de best-seller, és a dir, aquesta mena de novel·les, escrites de cara al gran públic, que compleix perfectament amb la seva intenció; una mica d’ambient històric, detalls d’altres cultures, uns grams d’intriga i un molt, molt, de tòpics sentimentals. Nou llibre voluminós: “Victus - Barcelona 1714” de l’Albert Sánchez Piñol, un llibre que m’ha resultat sorprenent, doncs he de reconèixer que no m'esperava una novel·la tant “d’aventures", però confesso que l'he llegida amb molt d'interès i més enllà del seu rigor històric, entenc que deixa empremta com a text del que potser va passar en aquells temps a casa nostra; per tot plegat doncs, molt recomanable. I per començar a alleugerir la lectura... i el pes, he, he, “L'autora novella”, de la bona amiga Àngels Antiga, un llibre valent, amb el principal mèrit centrat en la capacitat de l'autora, novella com ella mateixa manifesta en el títol, per mostrar i publicar aquests relats curts; el conjunt presenta coses més bones que no altres, però en general cal reconèixer el seu valor i gosadia. Retornant a la lectura més d’entreteniment, “Ratas de Montsouris” de Léo Malet, un autor acabat de descobrir, gràcies a la recomanació de la meva bibliotecària, però que en aquesta primera novel·la seva, no em va entusiasmar, malgrat aprecio el tractament lleuger i la ironia de la narració, però em sembla que la trama policíaca resulta molt fluixa, amb ramificacions innecessàries i un desenllaç molt precipitat. Intentant canviar una mica de registre, va arribar “El Niño de los coroneles“ de Fernando Marías, que malgrat ser un Premi Nadal, em va semblar aterridor, amb la clàssica dicotomia entre el Bé i el Mal, presentada d'una manera perversa, en una història espessa i amb detalls massa escabrosos, enaltint la intel·ligència del Mal, tant sigui induït o natural, i la seva capacitat per transformar totes les virtuts de l’ésser humà. I acabàrem el trimestre amb un nou intent sobre en Léo Malet, amb “Niebla en el puente de Tolbiac”, que em va agradar una mica més que no la primera, potser per la seva brevetat i la seva trama policíaca sense massa complicacions. I com sempre dic, tot plegat no pretén ser cap intent de crítica literària, sinó un simple i senzill reflex de les lectures fetes, vistes des de la perspectiva de... “les meves manies”, he, he.
