Els llibres llegits en el tercer trimestre han estat: “La naturaleza humana” de Jesús Mosterín, un llibre molt dens i un xic complicat d’entendre, almenys des de la meva escassa cultura en aquest camp, amb moltes exposicions científiques i biològiques, però molt il·lustratiu i interessant pel que fa als comentaris filosòfics. “La quarta paret” de Sorj Chalandon, un llibre estremidor, que narra les vivències d'un home de teatre, que viatja al Líban en plena guerra dels anys vuitanta, i les seves terribles conseqüències; explicat des d'un mestratge literari incommensurable; una història dura i colpidora però molt ben escrita, que arriba al lector amb una intensitat del tot insuperable. “Cuentos” de l’Anton Pavlovich Chejov, un recull magistral; malgrat les meves reticències inicials davant un clàssic com aquest, i davant també el seu gran volum i la modalitat de contes curts, he de reconèixer que m’ho he passat molt bé llegint-lo. “El testament de Maria” de Colm Tóibín, ha estat una lectura del tot innecessària; doncs la història de la passió de Jesucrist, narrada des de la visió de la seva mare, en un to que vol treure transcendència als fets, no m'ha aportat absolutament res de nou. “Mi traïdor” de Sorj Chalandon, esperonat per la lectura anterior del mateix autor, em vaig llençar a aquesta nova història personal, en la que ens mostra la implicació de un noi francès, en la lluita pels drets i llibertats dels catòlics irlandesos, una lluita potser massa ignorada per molts de nosaltres. “Retorn a Killybegs” també de Sorj Chalandon, una necessària continuació de l’anterior, que resulta igualment excel·lent. “Jaume I el Conqueridor” de l’Albert Salvadó, un llibre que malgrat el seu estil literari és massa semblant a un clàssic "llibre de cavalleries", la seva lectura serveix per assabentar-se de les cuites que tenien en aquelles èpoques, entre reis, nobles, bisbes i altres capes socials poderoses, com sempre, ben allunyades de les veritables necessitats de la gent del poble. “Los europeos” de Rafael Azcona, de nou un llibre prescindible, doncs potser influït per la personalitat de l’autor, molt conegut com a guionista de cinema, aquesta novel·la m’ha semblat molt simple, més pensada per configurar una base como guió cinematogràfic que no d’assolir un mínim nivell literari. “En la pell de l'altre” de la Maria Barbal, un llibre en la línia d'aquesta escriptora, una història emotiva, sempre tenyida d'una característica pàtina de tristor i melangia, però que arriba al lector per la bona descripció dels personatges i de les situacions. “La clau de vidre” de Dashiell Hammett, que m’ha semblat molt desigual i un xic obsolet, almenys pel que fa a l’estil literari, potser mogut per la meva inexperiència en aquest gènere literari.
