Seguint el fil del meu comentari d'ahir, em pregunto: Quan un polític, ministre o equip de govern, malversa ostentosament tants centenars de mil·lions d'euros, com és el cas dels aeroports inservibles, però també el dels trams de l'AVE sense servei o el d'autovies per on no hi passa gairebé ningú, quina ha de ser la resposta del ciutadà, de la societat governada? Callar i passar de tot, com sembla que fem la majoria? O potser s'ha de limitar, segons els actuals mecanismes legals, a esperar les properes eleccions, per qüestionar-se el vot al partit governant? No hi ha manera de fer quelcom més? És aquest el càstig que admet el nostre sistema social o judicial? Sembla com si només els poguéssim renyar, a l'estil del que fem amb una criatura que acaba de cometre una malifeta: "No, això no es fa!". Potser sí que aquesta democràcia en la que tan cofadament ens hem instal·lat no permet res més. Almenys, veient com dirigents d'ens públics i privats, confessos de dilapidar diners públics en beneficis personals, passegen tranquil·lament pel carrer, sense que cap jutge gosi engarjolar-los, sembla que no hi hagi més remei que acceptar-ho com a quelcom normal del nostre fet quotidià. O potser, en realitat, només són manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada