Compartir

Des de que ara fa poc més de dos anys, vaig deixar de ser un treballador en actiu, he tingut que posar en pràctica el sentit de nous valors i noves sensacions. Potser la primera, és clar, ha estat la bona gestió del temps lliure, doncs aquest ha augmentat en dimensió totalment desoneguda; però per a mi la que més s'ha significat de contingut és la necessitat d'allò que podria definir amb una sola paraula: "Compartir". Deixant a banda les lògiques i imprescindibles relacions de parella i amb la família més propera, de sobte he après a gaudir de les plaents sensacions que provoca el fet de poder "compartir" quelcom amb d'altres persones. Un projecte en comú, una posada en escena d'idees, esforços i voluntats, un aprendre a acceptar desigs aliens als propis, un saber què és sentir respecte i alhora veure's respectat pels altres, un poder assaborir la satisfacció col·lectiva; en definitiva, un poder participar en grup i en perfecte equilibri de percepcions, de tot allò que ha significat un tros de camí recorregut en companyia. La música i més concretament, el cant tradicional m'ha ofert un immens i gratificant horitzó en aquest sentit, i aquest mateix cap de setmana, n'he tingut una bona mostra. Gràcies!