Aquest és el títol de l'últim llibre que vaig llegir l'any passat. Tot i que poster no gosaria recomanar-lo expressament, a mi m'ha procurat una plaent estona de lectura, qui sap si pel fet que és bastant breu, a penes centenar i mig de pàgines. I això que no el vaig escollir seguint cap de les indicacions, extretes de web's i consells d'amics, que acostumo a seguir, sinó que el vaig agafar a l'atzar, de la prestatgeria de novetats de la biblioteca del meu poble, al veure que el cognom de l'autor (David Nel·lo), coincidia amb el d'un bon i admirat saxofonista de jazz, molt conegut en els escenaris del nostre país. La novel·la ens parla de l'història d'un escriptor que se'n va a un poblet d'Itàlia, per aïllar-se i treballar en la traducció d'un llibre. Allà però, amb la distància del seu fet quotidià, viu sensacions interessants que ens parlen de noves preguntes, de les pors més íntimes, de la solitud, dels valors de l'amistat, del fet de les constants evolucions que la vida ens demana, etc. No, no és una novel·la d'acció, doncs a penes passa res, però aquestes reflexions personals del protagonista, m'han agradat força, potser per allò de que són coses de les que mai no acostumes a parlar obertament amb ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada