dimecres, 25 d’abril del 2012

Uns quants llibres més

Ara que acabem de passar l'entranyable festa de Sant Jordi, en la que sembla que el món del llibre arriba al seu punt més popular i per tal de complir amb el meu costum, de deixar constància en aquest blog, de totes les meves lectures, faré un repàs als últims títols que m'han passat per les mans. "El jardín olvidado", un best-seller de la Kate Morton, amb una història que ens porta a través de tres generacions, des de l'Austràlia actual a l'Anglaterra de finals del segle XIX. "La mare", un clàssic d'en Màxim Gor'kïi, amb el que van ser els inicis de la revolució russa, que tothom menys jo, havia llegit en els nostres temps de joventut. "Reflexiones entre el vértigo y la desazón", autoeditat pel meu amic Rafael Arauz González, de Cádiz, amb una punyent i alhora poètica exposició de les seves inquietuds i pensaments més personals. "Cantos y poemas de la Guerra Civil en España", de Joan Llarch, recull de poemes, himnes i lletres de cançons que es van popularitzar durant la nostra guerra, especialment les que es cantaven en el bàndol republicà. "Una mort molt dolça", en la que Simone de Beauvoir fa una crua i detallada narració de l'agonia i mort de la seva pròpia mare. "L'ampla mar dels Sargassos", de Jean Rhys, una història d'amors i desamors, situada en les Antilles colonials del segle XIX. I... "El senyor Pip", un homenatge que en Lloyd Jones fa a Charles Dickens, amb una deliciosa història ubicada en una illa d'Oceania. En conjunt doncs, un bon grapat de lectures, que en general, m'han procurat bones i llargues estones de plaer i distracció.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Dilluns, 16 d'Abril del 2012

M'ho ha posat massa fàcil, però no per això vull deixar de dir-ho. El mateix dia en que celebràvem l'aniversari de la proclamació republicana, m'arribava la notícia de l'accident reial, en una cacera d'elefants. Mai no m'he amagat de les meves preferències en aquest tema i del meu rebuig vers una institució i les persones que la representen, caduques i absurdes. Què hi feia aquest personatge al continent africà matant animals per pur i simple plaer? Què hi feia gastant-se diners de tots els seus teòrics súbdits, en una aventura innecessària? A càrrec de qui anirà el cost de la seva repatriació (se'l podien haver quedat allà), de les seves intervencions quirúrgiques, de la seva recuperació? Algú que sempre ha basat el seu discurs vantant-se d'estar permanentment al servei del "seu" poble, és lògic que en els temps que estem vivint, faci una despesa de molt milers d'euros, per anar a disparar quatre trets a uns animals tan pacífics? No ho entenc. És cert que els alts dignataris, siguin del règim que siguin, sempre fan despeses inútils, però almenys no tots tenen aquesta immunitat que atorguen a la monarquia de forma permanent. Alhora però, crec que les responsabilitats també s'han estendre a qui al configurar el pressupost corresponent, concedeix a la partida monàrquica un simbòlic retall del 2%, mentre multiplica per fins a 15 vegades la retallada de les que assigna a Sanitat o Ensenyament. Quants elefants podran anar a matar tots els malalts que estan en interminables llistes d'espera?  O els infants i estudiants que encara confien en l'escola pública?  O potser, en realitat, tot són només manies meves!