Ja sé que es tracta d'una pràctica molt comú, i més avui en dia en que les devocions i obligacions familiars han canviat força, però per a mi, aquesta experiència que tinc el goig de viure dia a dia, des de fa any i mig, és quelcom absolutament gratificant i enriquidor. L'hora llarga que cada matí passo amb la meva néta, rentant-la, vestint-la i portant-la a l'escola bressol, és la millor manera en que puc començar cada jornada. Veure dia a dia la seva evolució, les noves gràcies que aprèn a fer, la rialla amb la que una i mil vegades rep les meves bromes, les meves cantarelles; descobrir com accepta i aprèn els rituals més comuns al posar el braç dins la màniga, el peu dins la sabata, deixar-se pentinar... tot, absolutament tot el que fem plegats és alhora repetit i gaudit en la mateixa mesura. En definitiva doncs, una vivència a la que per res del món voldria renunciar, o sigui que... malgrat no depèn exclusivament d'un mateix, això de poder ser, i fer d'avi, és un regal extraordinari que la vida m'ha donat. Gràcies!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada