Fa massa dies que no escric en aquest blog, és com si m'hagués acomodat en el silenci, i en canvi, sento com per dins em bullen moltes coses que no sé com explicar. Una contradicció més. Com la que em diu que no cal estar massa pendent de tot el que es belluga en l'àmbit polític i social d'ara mateix, i d'altra banda, m'encenc com una torxa al llegir o escoltar les declaracions i les manipulacions interessades i clarament ofensives, que es succeixen per totes bandes. O la que m'empenta a pensar que ara mateix estic vivint, personal i familiarment, un dels moments més dolços i plaents de la meva vida, i en canvi em deixo neguitejar per pensaments obscurs que no tenen solta ni volta. També sensacions més quotidianes, com la de saber que cal bellugar-se una mica, que l'activitat és bona pel cos i per l'esperit i sovint em sento vençut per la mandra, incapaç de prendre iniciatives i deixant-me convéncer per la comoditat del que m'és més fàcil i poc arriscat. O la sensació de fracàs al veure'm obligat a deixar a mitges la lectura d'un clàssic, altament elogiat per les companyes del Club de Lectura, perque se'm feia absolutament impossible de seguir, i en canvi, experimento la sana lleugeresa d'haver pogut derrotar la meva ferma auto-disciplina en aquest sentit. O haver de reconéixer que m'ha agradat força una pel·lícula per la que ja m'havia creat una mena de cuirassa d'excepticisme, basant-me en uns paràmetres absurds i massa convencionals de prevaloració. També, sentir-me molt a gust participant intensament d'un projecte comú, amb gent amb la que m'agrada compartir temps i empeny i alhora, deixar-me véncer massa sovint per l'enuig i pel desànim, quan em sembla que les coses no funcionen com jo havia previst. Uf! Quantes contradiccions! Tot i que en el fons, potser tot plegat, només són manies meves!
