Avui va de llibres, amb el resum dels que vaig llegir durant el segon trimestre de l’any. “El gran mundo” de David Malouf, amb una complexa història de amistat, de relació entre dos homes, nascuda en la misèria d’una guerra i afectada per moltes circumstàncies, que ofereixen a la narració mil arguments per profunditzar en els complicats sentiments i reaccions de l’ésser humà; una novel·la amb rerefons psicològic, que mereix ser llegida amb molta atenció... o fins i tot rellegida en més d’algun dels seus passatges. “Jo, robot”, de Isaac Asimov, llegida dins del club de lectura de ciència-ficció, un clàssic del gènere, prou amè i interesant, amb històries de robots força atractives, tenint en compte l'any de la seva edició i el tractament que dóna l'autor als seus contes. “En la orilla” de Rafael Chirves, un llibre descoratjador, per llegir quan es tingui l’ànim molt amunt, doncs sinó... ¡uf!; una història actual, ben narrada, farcida de realitats, però contemplades sempre des de la òptica més pessimista, esquinçada i desesperançada; no hi ha en tota la novel·la una sola línia que parli de la bellesa, el bon saber, o el gaudi de la vida i això, almenys a mi, acaba per cansar, doncs obliga al lector a un esforç afegit per sobreposar-se al contagi que emana de la seva desmesurada tristor. “Muero por dentro”, de Robert Silverberg, també del club de lectura de ciència-ficció, força atractiu, que ens parla del poder sobrenatural de llegir la ment dels altres, i que gira en torn a aspectes molt personals, com ara la solitud, el neguit existencial, la llibertat sexual, etc., i que en realitat poc tenen a veure amb la ciència-ficció. “Los besos en el pan” de l’Almudena Grandes, la última novel·la de l’autora, que interromp la seva sèrie sobre la Guerra Civil Espanyola, per parlar-nos de la actualitat més angoixant, amb una novel·la coral, en la que diversos personatges viuen la pressió de la crisi que ens afecta, reaccionant de maners molt diferents, malgrat en gairebé tots ells s’hi apunta l’albor de l’esperança. “Foc latent” de la Lluïsa Forrellad, una novel·la fàcil de llegir, molt clàssica en el seu contingut i en la seva configuració literària; aventures personals del protagonista en la primera part i interessants aportacions històriques i socials en la segona, ubicada a principis del segle XX, en la convulsa Barcelona dels fets de la Setmana Tràgica. “No em deixis mai”, de Kazuo Ishiguro, de nou ciència-ficció, amb una inquietant trama general que resulta força interessant, una mena de misteri que va captivant al lector lentament; ara bé, el vehicle narratiu, centrat en les disquisicions de tres adolescents, m'ha semblat reiteratiu i força avorrit. “Temps de segona mà” de la Premi Nobel, Svetlana Aleksiévitx, un llibre apocalíptic, amb un esfereïdor recull de testimonis personals i entrevistes, que ens parlen del patiment del poble soviètic, en els anys de traspàs del comunisme al capitalisme més ferotge, sense oblidar les herències generacionals de la Revolució d'Octubre o de la Segona Guerra Mundial, fins arribar a les guerres interiors provinents de la segregació soviètica en diferents estats independents, on l'autora posa ordre amb gran saviesa literària a les paraules que narren en primera persona la tragèdia de la gent del carrer, sotmesa als capricis interessants dels dirigents polítics de qualsevol tendència. I això és tot per ara. A esperar el tercer trimestre, he, he.
