Diumenge, 15 de Gener del 2012

Anit, en la mensual tertúlia que des de fa gairebé vint anys, fem un grup d'amigues i amics, un dels més lúcids i alhora vehements a l'exposar els seus criteris, ens comentava que considerava que no havíem aplicat massa bé la famosa proclama de la Revolució Francesa, aquella de la "Llibertat, igualtat i fraternitat", per a molts, vigent encara avui en dia com a base del nostre ideari col·lectiu. Segons ell, ens havíem encegat i consumit en la lluita pel primer dels títols, la llibertat, i sense haver-la pogut conquerir plenament, havíem oblidat els altres dos. Potser el procès s'hagués hagut de treballar a l'inrevés, és a dir, assolir primer la fraternitat entre tots els éssers humans, per des d'aquest valor completament aconseguit, passar a treballar per a la total igualtat entre nosaltres, i aleshores sí podríem pensar en estar més a prop de la llibertat somiada. Potser sí que tot és pura teoria, però pensant-hi una mica, crec que el meu amic té una bona part de raó; una vegada més, l'humanitat s'equivoca en l'ordre de les coses i dels valors, tergiversant allò que l'hauria de portar cap a l'horitzó del que la gran majoria pot considerar com el bon camí. O potser en realitat, només són manies meves... i del meu amic contertulià!