Ciutadania responsable

Primer dia de desconfinament, fase 0. Després de 50 dies tancats a casa, he pogut trepitjar el carrer, amb autorització oficial de les autoritats, és a dir, dins de la franja horària que em correspon per la meva edat, que per pocs dies és la de majors de 70 anys. Dues hores doncs, de 10 a 12 del matí, per gaudir de l'enyorada llibertat de caminar pel poble on visc, sense cap més impediment que la possible manca de força de les meves cames. Primer problema, posar-se bé la mascareta que molt gentilment m'havia cosit la meva filla, Glòria, doncs en tot aquest dies a casa, en cap moment me l'havia provat. A la fotografia es veu ben clar, que encara no en tinc massa traça. Segon problema, veure quin era el recorregut que podíem fer, tant per ser fidels a les normes dictades, ens tenim per bons complidors de l'ordre establert, com per alhora intentar cobrir les nostres necessitats. Hem decidit fer allò que ens calia i ens hem marcat un recorregut de compres, és a dir, passant per les botigues on havíem d'adquirir algun dels aliments essencials que ens mancaven, pa, iogurts, etc. No m'ha sorprès gens l'ambient que hem trobat arreu. Confesso que després de les notícies que havia llegit sobre la primera jornada en la que les criatures podien també sortir al carrer, i en la que en la majoria dels casos, es feia denúncia de la poca responsabilitat dels pares i mares, fent poc cas de les recomanacions oficials, temia veure els carrers plens de gent sense proteccions i abusant d'aquesta concedida llibertat. Però no ha estat així. Almenys en el meu cas, he vist persones fent el mateix que nosaltres, caminant, comprant, etc., però ben equipats de mascaretes i guants, i sempre mantenint les distàncies de seguretat. És cert que hi ha excepcions, és clar, però és que potser no n'hi havia en l'antiga "normalitat"? No hi hagut sempre, conductors sobrepassant amb escreix els límits de velocitat, o vianants creuant fora del pas senyalat, o bicicletes circulant per les voreres a gran velocitat, o gossos defecant enmig del passeig sense que els seus propietaris facin gest de recollir les restes? Una minoria, potser sí, significativa o no en funció de l'esperit crític de cadascú o de com alguna d'aquestes transgressions l'afecta personalment. Doncs, això, que en meu primer passeig de desconfinament, m'ha semblat que en general, la ciutadania es comportava de forma molt correcte i responsable... o potser tot plegat, només seran manies meves, he, he.