Aquest matí, a primera hora, just abans de sortir a fer la nostra habitual i diària passejada de desconfinament, escoltava a un reconegut periodista radiofònic, fer una extensa crítica sobre el desgavell de mesures que ens estan imposant, en tota aquest guirigall que s'ha muntat, amb això de la desescalada i el camí cap a la nova normalitat. Res a dir pel fet en sí, doncs té tot el dret i fins i tot el deure com a personatge públic, a dir el que pensa, tot i que... discreparia en algunes de les seves afirmacions, sobretot pel que fa a la imputació de tots els errors als polítics governants, sense mesurar ni per un instant, la manca de responsabilitat, solidaritat o civisme de la gent, que malgrat el que jo comentava en una crònica anterior, s'ha posat en evidència d'una manera que jo considero, molt lamentable. Fer lleis o dictar normes, a gust de tothom és pràcticament una utopia, però quan el que les ha de complir s'hi posa sistemàticament de cul, tot plegat encara resulta més complicat. Però... no vull dir amb aquest comentari, que siguem nosaltres els directes responsables d'aquest estat de permanent crítica i confrontació que a molts ja ens té una mica, força, tips. En aquest cas, vull apel·lar a la funció, per no dir a l'obligació dels nostres polítics, a establir ponts de diàleg i cooperació, en lloc de dedicar-se a crear i atiar de forma obstinada, un clima d'enfrontament constant, a la recerca únicament de futurs rèdits electoralistes, negant per principi qualsevol gest que pugui procurar alguna mena de benefici comú, que és en definitiva el que hauria de prevaldre per damunt de totes les altres consideracions. No hi ha dret que tot sigui el "acoso y derribo del poder establecido", vingui d'on vingui aquesta discrepància i sigui quin sigui el seu criteri polític. Malauradament, estem massa lluny de postures com la de l'oposició portuguesa i d'altres llocs més propers, com ara la de l'únic representant al Congrès per Teruel Existe, que apostava per respectar les decisions guvernamentals, a l'espera de que un cop superada la crisi sanitària, poder entrar en el debat de les mesures econòmiques i socials, que caldrà afrontar per solucionar els greus problemes que ens vénen al damunt. Però, és clar, si per això ja ha estat qualificat de "traidor" pels seus propis paisans... com deia un bon amic, massa seny per a fer política. O potser serà que sóc "massa obedient" i tot plegat només són manies meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada