divendres, 8 de maig del 2020

La nova normalitat

Tot caminant pel bosc de Vollpelleres, sentia com el cap em bullia de preguntes. I és que, sembla que els estaments oficials ens estan preparant per això que ells diuen "la nova normalitat", és a dir per a un retorn a una vida "normal", però que no serà igual a la que teníem abans del maleït corona-virus, o sigui serà normal però diferent... és a dir, ens hi haurem d'adaptar, oi? I jo, que no sóc massa llest per a aquestes coses, em pregunto què canviarà realment? Serà diferent perquè revertiran les famoses retallades en Sanitat i les inversions públiques en aquest camp i en el de la Investigació seran les que realment haurien d'haver estat des de sempre? Hi haurà doncs, una millor redestribució del diner públic, de forma que es procuri un major equilibri a la balança social? Tindrem per fi, una renda mínima justa i garantida per a les capes socials que de debó ho necessitin?S'aplicaran d'una vegada totes les mesures socials i humanitàries que reverteixin els nivells extrems de pobresa, que tant es van pregonar en recents campanyes electorals? Posarem al dia les polítiques en defensa del treball, de la igualtat d'oportunitats, d'ensenyament públic, de millora de les pensions, etc., etc., que tant hem sentit anunciar i que de moment dormen en el calaix dels bons projectes? Faran cas omís als ploramiques de les grans empreses, com ara les aeronàutiques, que ja estan demanant rescat públic, sota amenaça de probable fallida? Hi haurà una major sensibilitat d'aquestes cap a la racionalització i harmonització familiar, vista l'experiència viscuda en aquestes setmanes amb el treball on-line? I canviant d'estrat social... serem nosaltres més conseqüents amb aquesta nova realitat? Més solidaris amb els que menys tenen? Més comprensius amb les necessitats dels nostres familiars, veïns i amics? Anirem a comprar més a les botigues del petit comerç de barri? Racionalitzarem la despesa en funció de la nostra necessitat real? Respectarem les directrius socials i de convivència que se'ns demanin? Serem més tolerants amb la divergència i la diferència d'opinions? Ui, ui, que se m'acaben els interrogants! Em sembla que hi ha moltes més preguntes a fer, però també que les respostes poden ser i seran molt diverses i de ben segur, mai al gust de tothom. Paciència doncs, i pensem que potser aquesta nova realitat amb la que ens amenacen, qui sap si més tard o més d'hora, serà poc diferent de la que ja teníem... o potser tot plegat, només són manies meves.

2 comentaris:

  1. A la nova normalitat estic segur que malauradament algunes coses no canviaran: manaran els mateixos, amb la mateixa incompetencia, amb l’agreuxant de que estarem sotmesos al control digital de l’estat policial. No crec en un canvi a millor per els sense sostre, o els sense papers ni d’altres colectius necesitats.

    ResponElimina
  2. Sí, segurament tens raó, doncs jo també estic força desesperançat, però m'agradaria no ser tan pessimista i pensar que alguna cosa, per petita que sigui, canviarà a millor. A veure!

    ResponElimina