Esvoranc a la petita economia

Fa molt de temps, algú va dir que les guerres i grans tragèdies, eren necessàries per tal que la humanitat pogués autocontrolar-se. Suposo que aquesta terrible afirmació estava pensada per a termes de població o nombre d'habitants, però de ben segur també pot tenir connotacions socials i econòmiques de molt diferent apreciació. I qui sap si aquesta teoria, sempre aplicada sota el perill de portar-la al límit, s'ha manifestat evident en la nostra història més recent. D'altra banda, és ben cert que en els últims cent anys, l'evolució humana ha estat frenètica pel que fa a molts temes, sempre però inter-relacionats. Des de la revolució industrial, el progrés tecnològic, els avenços en tots els camps de la investigació, etc., ens han portat cap a una teoria de l'obligat creixement econòmic, que s'ha dictat del tot imparable. I de tot plegat, ens hem inventat aquesta "societat del benestar" de la que tant ens agrada vantar-nos. Però és clar, de tant en tant convé una crisi per autoregular-se, sinó... la insostenibilitat en faria estralls, he, he. Passant doncs a les qüestions econòmiques més properes, observaríem com el nostre món productiu ha anat canviant cap a camps en els que l'oferta de serveis domina el mercat. Donant un cop d'ull al món del comerç que ens envolta, podem veure com han crescut desmesuradament, les clíniques dentals, els centres d'estètica personal (i també per a mascotes!), espais d'autoconeixement i creixement individuals o col·lectius, gimansos i zones de rehabilitació, etc., etc. I és clar, també centres d'oci i diversió, i sobretot, bars, restaurants i botigues de delicatessen alimentàries... qui no té un petit establiment d'aquesta mena a tocar de casa seva? Tot, és clar, en detriment de les antigues botigues d'articles de primera necessitat, que han passat a tenir sentit, en els supermercats o grans superficies comercials. Hores d'ara, un cop mig superada la fase purament sanitària de la crisi del maleït corona-virus, des de tots els estaments oficials i informatius, ens estan torpedinant amb l'anunci de la irremediable crisi social i laboral, i en conseqüència económica, de la que no paren de destacar la que afecta al comerç i sobretot, als bars i restaurants. Un gran percentatge de notícies, no para de dir-nos que una quarta part d'aquests petits establiments no superaran aquest esvoranc econòmic i no podran tornar a aixecar la persiana de la seva paradeta i això, tenint en compte les repercusions en l'àmbit de l'ocupació que, sens dubte representa, está generant un estat d'alarma social, gairebé descomunal. Bé, tot i ser un convençut defensor del petit comerç de proximitat, no puc deixar de preguntar-me si tot plegat no respon a una mena d'autoregulació, necessària en el sector. Realment, ho estàvem fent bé i s'estava orientant tot en el bon camí? Calia continuar alimentant aquest desmesurat mercat de serveis, de la forma que s'estava fent? I no vull entrar en temes paral·lels relacionats amb el turisme, la gran hosteleria, etc., etc. O potser és que tot plegat, només són manies meves.