Una novel·la de Ramon Solsona, que tot just acabo de llegir. Un home de gairebé vuitanta anys, marcat de per vida per haver estat abandonat al néixer, criat a la Maternitat i crescut a la Casa de la Caritat, amb la guerra civil pel mig, ens explica les seves peripècies com a infant, adolescent i adult, convertit en comptable i alhora músic d'orquestra. Ja vell, vidu i sense que els seus dos amics de tota la vida puguin fer-li massa companyia, decideix vendre's el pis on viu tot sol i anar a la recerca d'un ambient més familiar, passant un mes a casa de cadascuna de les seves tres filles. Poc adaptat a l'evolució de costums i valors de la societat, se'ns mostra caústic i punyent a l'hora d'explicar les seves percepcions actuals. L'home, pot semblar un ximplet per algun lector, pero jo crec que la novel·la es podria catalogar com a humorística, tot i que amaga molta veritat en les seves línies. A mi, almenys, m'ha estat fàcil de llegir i he entès, encara que potser no compartit del tot, moltes de les apreciacions que ens fa el protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada