diumenge, 5 de febrer del 2012

Els cinemes de Gràcia

Anit, amb les companyes i companys del grup de la tertúlia, entre d'altres temes, vam estar evocant els nostres primers passos com a espectadors de cinema. Jo recordo que a Gràcia, a menys d'un quart d'hora caminant des de casa, teníem un bon grapat de sales de cinema, d'aquelles que en deien de "reestreno" i que feien sessió continuada, generalment amb dues pel·lícules en projecció, és a dir que entraves quan volies, encara que fos a mitja pel·lícula, veies les dues que et passaven i marxaves quan ja "havies donat la volta" a la sessió. Malgrat, com he dit, a prop de casa podies trobar cinemes com el Proyecciones, el Mundial, el Principal, el Roxy, el Delicias, el Texas, etc., l'àvia em portava sovint al més atrotinat, potser per ser el més econòmic, que era una sala ubicada al darrera de l'antic Café Vienès, al capdamunt dels Jardinets, i que portava el nom del Comèdia. Però les que anit evocava amb més agrat, eren les sessions del Selecto, un cinema a prop de l'estació de Fontana del carrer Gran, on després de les dues pel·lícules de la tarda, feien una sessió de "varietés" en directe, és a dir, espectacle de cant, ball o senzills números de revista, en el mateix escenari en el que moments abans s'havien fet les projeccions. Sempre hi havia una parella que ballava flamenc, algun actor amb aires un xic equívocs i sovint alguna vedette de posat picant. Aleshores, jo encara no havia fet els deu anys, però no recordo que a la quitxalla mai no ens haguessin posat cap problema per assitir a aquesta mena d'espectacles... i això que eren els anys cinquanta!  O potser és que la meva àvia tenia mà amb l'acomodador? Tots èrem gent del barri i ens coneixíem prou. Quanta nostàlgia!

1 comentari:

  1. Así es amigo, ¡cuántas cosas se han ido perdiendo en el camino por culpa de esta dichosa globalización que todo lo devora y que todo lo puede! Recuerdos que nos atrapan el corazón y la memoria y nos llenan de emoción al rememorarlas. Porqué, me pregunto, hemos dejado atrás todo eso, creo que hubiera sido más sensato evolucionar, con las cosas que hay ahora, perfecto, pero sin diezmar o eliminar, directamente, tanto y tanto de nuestros años pasados. Un afectuoso abrazo.

    ResponElimina