Em sento desconcertat; o potser és que faig massa cas de les notícies que diuen. Fa dies que van dient que ens hem d'estrènyer la butxaca, que ens hem de sentir més pobres, que ja res no és com abans, que s'ha acabat l'estat del benestar i en canvi, ens sentim molt cofois per aquesta fira de telefonia mòbil que es fa a Barcelona, on ens presenten un munt de novetats, amb grans guanys tecnològics que s'han d'incoporar ràpidament, diuen, a la nostra vida quotidiana. El Tribunal Suprem "renya" el jutge més mediàtic, perquè diu que es va posar a investigar els crims del franquisme i això és una decissió que contradiu el pacte de la transició, argumentant que no correspon al poder judicial valorar qüestions polítiques... i a mi em ve al cap, preguntar-me perquè aleshores, un tribunal va jutjar i retallar una decissió política com era l'Estatut de Catalunya, que a més havia estat refrendat per tot un poble. Una directora d'una caixa d'estalvis, acomiadada després que aquesta entitat hagués estat rescatada amb diners públics, demana una alta imdemnització econòmica per aquesta afrenta i el dirigent d'una associació ben popular, que està jutjat per corrupció i desfalc de molts diners, diu que té dret a cobrar un pla de pensions vitalici, de no sé quants milers d'euros mensuals, que va contractar quan feia i desfeia al seu gust... mentre els pensionistes cobrem menys que abans, per la pujada d'impostos i la reforma laboral ja està posant molta gent al carrer, sense cap compensació mínimament digna. Clar que sempre em queda el recurs de pensar que sóc massa primari a l'hora de valorar les coses, que penso massa simplement i que tot té les seves raons més profundes... o serà que, en realitat, només són manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada