Cipriano Mera

Autor de la autobiografía que amb el nom de " Guerra, exilio y cárcel de un anarcosindicalista", explica la seva vida en temps de la guerra civil espanyola i les seves conseqüencies; el llibre que acabo de llegir. Amb un estil narratiu molt primari, sense cap mena de floritura retòrica, l'autor ens fa saber com, de simple paleta i militant anarcosindicalista, va acabar comandant un cos de l'exèrcit republicà i participant activament en les decisions que vam configurar els convulsos últims dies de la guerra, a Madrid. Una vida que malgrat el lògic subjetivisme de l'autor, es mostra guiada per uns ideals que, des de la perspectiva del temps i de l'escala de valors actuals, resulta fins i tot complicada d'entendre, tot i que desperta una profunda admiració. Una vida dedicada a la lluita per defensar allò que es considera primordial de l'ésser humà, la seva absoluta llibertat. Però alhora també, una vida en la que es constata i es pateix aquelles transformacions que tota existència comporta i molt especialment, una vida en la que el sacrifici de les pròpies idees s'ha de portar al límit més insospitat. Tot i que el llibre comença amb un excés de dades, noms i relat minuciós de fets aparentment intrascendents, la narració acaba captivant per tot el que comporta d'història d'uns fets lamentables i sobretot del caràcter que mostraven els protagonistes d'un conflicte malauradament tant sagnant.