Dos llibres llegits en una volada. Dos clàssics, salvant les distàncies, és clar. Dos clàssics d'aquells que molts han llegit en els seus temps d'estudiant o de joventut, però que jo, havent despertat al plaer de la lectura ja molt ganàpia, encara no havia descobert. "Ramona, adéu" de la Montserrat Roig, amb l'història de tres dones de generaciones successives, que ens permeten situar-nos a la perspectiva femenina d'una societat que va des de finals del segle XIX, amb l'emergent burgesia barcelonina, fins els anys seixanta del segle XX, amb l'esclat progressista dels estudiants universitaris. Tres dones que mostren les seves dificultats amb l'amor, amb la passió i amb tot allò que afecta les respectives relacions amb els homes; tres dones potser definitòries dels seus temps. I tot narrat amb una gran dosi de poesia, de paraules ben posades, de sentiments ben explicats. I... "Yerma", de Federico García Lorca; tràgica, dolorosa, terriblement poètica i dura alhora. No cal dir que al llegir-la, he sentit la necessitat de veure-la representada en un escenari, que és en definitva pel que va ser escrita. Quelcom que també en el seu temps no vaig poder o saber fer, i que ara voldria recuperar... quantes assignatures pendents!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada