Un pas més, com tants altres. I malgrat molts ens mostrem indignats, no hauríem de sentir cap sorpresa. O no és el que han fet sempre! Per molts "notaris" que hi hagin posat pel mig. El nostre partit governant no sap fer res més que claudicar davant les dretes més ferotges, al cap i a la fi, no són ells també la dreta més recalcitrant? I encara volem independència? Per a què? Per continuar esclaflats sota les polítiques anti-socials de sempre? No, els babaus som nosaltres, els que ens creiem que per haver escollit democràticament un partit que ens enganya amb la seva careta catalanista, podíem solucionar tots els problemes que ens afecten. Bé, parlo del poble català globalment, no de la meva postura personal que, sense voler fer-me el llest, mai no ha confiat en aquesta farsa patriòtica que ens han volgut vendre els convergents i companyia. Ja ho tenim aquí, la realitat potser farà despertar a algú, però sembla mentida que mai no n'aprenguem prou. No en farem res de creure'ns catalans si no hi ha una veritable política social, igualitària i que defensi els interessos més comuns, fugint de directrius neo-lliberals que ja sabem on ens han de portar. Clar que... per poder aspirar a això, potser algú es preguntarà... i què hem de fer? No ho sé, o potser sí, però almenys cal treure's la bena que ens està amagant la veritat. O potser en realitat, només són manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada