El Parc Natural del "Alto Tajo"

Hem estat uns quants dies fora de casa. Aprofitant la nostra situació actual, en la que la disponibilitat del temps lliure és total, hem marxat a fer una estada d'aquelles que tant ens agraden, sense necessitat d'enfrontar-se a grans viatges o desplaçaments. Per un atzar d'aquells de la vida, llegint un llibre relacionat amb la Guerra Civil espanyola, vam descobrir en el mapa, l'existència del Parc Natural del Alto Tajo i aquest ha estat el nostre punt de destinació. Allotjats en un confortable apartament rural al petit poble de Corduente, hem pogut recórrer la zona, descobrint la bellesa dels seus paratges i el contrast evident de les terres de la comarca, en general grans sembrats de cereals, que malgrat l'amalgama de colors que presenten en aquesta època de l'any, sempre transmeten una sensació eixuta, amb la verdor intensa, la frondositat espesa i la frescor dels grans dolls d'aigua, que ofereixen tot el que es pot considerar com l'ambit del parc que envolta el curs del riu. Hem estat en petits i solitaris pobles, com Poveda de la Sierra, Peralejos de las Truchas, Zaorejas, Huertapelayo; hem conegut racons naturals molt bonics, com el Santuari de N.S. de la Hoz, la llacuna de Taravilla, el salt de Poveda i tot el que representa el recorregut del Tajo per aquesta zona, i també hem visitat viles més monumentals, com Calatayud, Molina de Aragón o Sigüenza, en les que hem pogut observar la decadència de gran part dels seus nobles edificis, que en temps passats atresoraven poders de tota mena. La nota negativa però, l'hem d'atorgar a l'estat actual d'abandonament en que es troben totes les instal·lacions de servei turístic; moderns i costosos edificis destinats a Centres d'Interpretació del Parc, tancats i barrats, sense cap atenció al visitant i sense cap intenció de recuperar la seva inicial funció. Alhora, l'escassetat de personal a les oficines de turisme de les ciutats esmentades, que ens ha privat de poder fer visites guiades, quan no ser atesos amb molt poca atenció i amabilitat. Serà cosa de la crisi... no?