Des de que vaig encetar aquest blog, mai no he comentat encara cap de les moltes pel·lícules que hem anat a veure. Ens agrada molt anar al cinema, més que no veure-les per la televisió; potser és allò de la pantalla gran, la foscor, el silenci, la màgia del cinema de tota la vida, malgrat avui en dia, costa de trobar sales a Barcelona, on encara es pugui gaudir d'aquesta mena d'ambient. I com deia, tot i que hi anem sovint, potser fins ara no ens havíem trobat amb aquella pel·lícula que ens agradés tant com per fer-ne comentari especial en aquesta mena de finestra d'opinió personal que és el meu blog. Ahir sí, ahir vam encertar de ple, al fer cas de les recomanacions que ens havien fet alguns amics propers i vam anar als nostres estimats cinemes Verdi, de Gràcia, per veure la darrera producció d'en Robert Guédiguian, un director francès que sempre ens ha agradat força, tant en el que explica a la pantalla, com en la forma en la que ho fa. I no en vam sortir gens decebuts... ans al contrari! Una història, com tantes de les seves, tendre, senzillament explicada i mostrada, en la que no defuig l'aportació de propostes molt interessants pel posterior debat, que per a nosaltres, és també una de les funcions essencials del cinema. Una història en la que es deixen veure valors humans molt interessants, amb els que més enllà d'estar-hi o no d'acord, permeten apreciar aquella mena de commoció que et transporta al sentiment més proper, a la bondat, a la senzillesa, a la solidaritat, a l'autenticitat del que haurien de ser les veritables regles del joc per a tots nosaltres. Una pel·lícula doncs, absolutament recomanable!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada