Em sento cansat. I el que és pitjor, em sento perdut. Em sento cansat de tanta crisi, retallades, ajust pressupostari, prima de risc, hispabons, eurobons, homes de negre, bancs espanyols molt sòlids, rescat, rescat tou, suport financer, nosaltres no som com Grècia... uf!!! Em sento cansat d'escoltar i llegir notícies, comunicats, declaracions, tot mostrat amb una fermesa convençuda i a l'endemà, desmentits, fets que ho contradiuen tot. Em sento cansat de presidents de govern que s'amaguen per no haver de reconèixer que l'han cagat; de ministres arrogants que prometen el que després no compliran; de ministres més arrogants encara que planten els periodistes perquè se senten ofesos per les seves preguntes; de polítics de tota mena que manifesten, remanifesten i contramanifesten, sense cap vergonya de mostrar les seves perpètues incoherències; de conselleres que no fan sinó atiar cortines de fum per dissimular la seva incapacitat; de comentaristes manipuladors, de Sala's-Martín, de Niño's-Becerra, de tants i tants que diuen la seva, moguts per interessos que no són precisament els d'una societat que, segurament com jo, ja està cansada, molt i molt cansada de tot, i comença a fer allò tan clàssic de "passar" i tornar a mirar-se el melic, viure el dia a dia de la millor manera possible, que no és massa, tot s'ha de dir, i deixar que les coses passin pel seu costat sense massa voluntat d'involucrar-s'hi. Perquè no deixen caure els bancs dolents, d'una vegada? No són un negoci privat? Perquè no han dit la veritat des d'un bon començament? Perquè tantes retallades a serveis imprescindibles per a la societat, si hem d'acabar rebent l'ajut de tants milions d'euros? Sí, ja sé, no som nosaltres qui els rebrem, sinó els bancs, per tal que es puguin sanejar (quin verb més confús) i continuar prestant els seus "serveis" a la societat... va, vinga, ja n'hi ha prou de comèdia!!! Em repeteixo: em sento cansat; i el que és pitjor encara, em sento perdut. No entenc res... o potser en realitat, tot són només manies meves!
Querido amigo, si te sirve de consuelo, o al menos así nos hacemos compaña, seré junto a ti otro maniático, jajaja, pero yo también ME SIENTO CANSADO, MUY CANSADO y ABSOLUTAMENTE PERDIDO en esta jungla en la que nos movemos de un tiempo a esta parte en este país, en estas sociedad que sólo se une, apasionadamente, para celebrar triunfos deportivos.
ResponElimina