Una estona de conversa

Quedar per veure'ns, quan ja fa massa temps que no ho fem; seure en una terrassa d'un bar en un carrer qualsevol de l'Eixample barceloní, demanar una cervesa o un te i encetar una conversa sense presses ni guió preestablert. Anar saltant d'un tema a l'altre, sense massa ordre, seguint el que en aquell moment ens passa pel cap; trenar un plaent intercanvi d'opinions, tot comentant qüestions personals, explicant-nos sense massa vergonya què anem fent de la nostra vida; tocar les preocupacions actuals de caràcter particular però també aquelles que ens afecten igualment des d'un punt de vista col·lectiu; intentar entendre què ens està passant des d'un punt de vista social, com a catalans i com a ciutadans del món; deixar constància comú de les nostres novetats, de què ha canviat o del que hem fet en el temps que hem estat sense parlar-nos; criticar, perquè no?, queixar-nos una mica del que fan els altres, especialment els que manen, tocant de resquitllada algun afer polític; posar-nos al dia dels assumptes de família, la parella, els fills, els parents més propers... i tot fer-ho des de la més absoluta llibertat, sense angoixes, amb una natural serenor, amb confiança, molta confiança! i sobretot, escoltant-nos, saben que les nostres paraules arriben recíprocament a l'altre de la manera més espontània, sense que calgui fer un esforç especial per tal que així sigui. Una estona de conversa que fa renéixer els llaços invisibles de l'amistat, de la profunda estimació i del mutu respecte ben entès... quin plaer!!!  Gràcies, "ex-cosineta" pel matí que m'has ofert!!!