Els dies de Nadal, que com sempre hem fet en els darrers anys, els passem a casa dels consogres, és a dir, a terres aragoneses de parla catalana, vam aprofitar, també com sempre, per fer alguna sortida per les terres i pobles del voltant, descobrint d’aquesta manera nous paisatges. Així, el dia de Sant Esteve, que es va aixecar molt assolellat però també amb un aire molt fresc que t’obligava a abrigar-te força, vaig sortir de Lluçàs amb “les meves dones”, per anar fins a la carretera nacional de Benavarri i una mica més avall d’aquest nucli, agafar un trencall que ens portà fins uns quants petits pobles que vam visitar amb deteniment. El primer era Calladrons, retolat Caladrones en la toponímia aragonesa, on ens vam aturar al costat de l’edifici de la vella i senzilla escola, que ara no semblava estar dedicat al mateix servei, on un xiquet ens indicà el carrer que baixava fins el cementiri, on vam trobar la petita ermita de Santa Justa, amb traçat romànic del segle XII-XIII, en les línies del seu absis. Després, ens enfilàrem fins a l’església de Santa María, també amb restes romàniques a l’absis, però amb unes malaurades reformes en la resta de l’edifici, suposadament aprofitat com habitatge, fins i tot amb la irrespectuosa obertura d’un gran finestral en una de les parets laterals. De lluny, també vam poder veure les enrunades restes d’una torre quadrada, únic vestigi del vell castell. Continuant per la estreta carretera i travessant grans camps de conreu de cereal i algunes granges, arribàrem a un trencall on es troba el nucli de Ciscar, que en alguns llocs he vist indicat amb accent, Císcar, on vam deixar el cotxe a l’entrada i ens enfilàrem per uns estrets i costeruts carrerons, ja que el poble es troba arrapat a un petit turó, coronat pel que fou un antic castell, reformat després com a gran casalot on residia l’amo de les terres que l’envoltaven, amb la curiositat d'unes estretes finestres, com a espitlleres, des d'on deien que el senyor es dedicava a controlar el treball que feien els seus camperols; una construcció que amaga l’església de Sant Miquel, també amb vestigis romànics, de nou localitzats en l’absis semicircular i una primera nau en volta, a la que s’hi ha afegit modernament, l’entrada i l’espadat del campanar. L’aire bufava amb tanta força i el fred era tan viu que no ens vam poder aturar massa en la visita, més enllà de fer les quatre fotografies de rigor. Tornàrem al cotxe i en un parell de minuts, vam arribar a Entença, o Antenza si en fiem dels rètols, un altre petit nucli, molt semblant d’aspecte als anteriors, i on també trobem l’església parroquial de Sant Jaume, amb línies romàniques en un descomunal absis, reforçat per un mur posterior, però també amb el curiós detall d’una petita porta d’accés, sota un minúscul campanar, encastats a la paret d’una nova construcció, demostrant, una vegada més, la poca consideració arquitectònica que mereixien aquestes coses temps enrere. No cal dir que, a banda del xiquet que vam trobar a Calladrons, poca gent més veiérem en la resta, serà pel fred o perquè aquest nuclis es troben en un malaurat procés de despoblació. Contents però, per tot el que hem vist i visitat, tornàrem cap a casa, on ens esperava una bona calçotada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada