Petits retalls de felicitat quotidiana

Que la Teresa em porti en cotxe fins a la vora de les platges barcelonines de la Nova Icària. Aparcar en una zona lliure de pagament, cosa que sembla impossible a la ciutat. Poder passejar tranquil·lament, tot aprofitant que al ser dia feiner, no hi ha massa aglomeració de gent. Gaudir de l’afalagadora companyia del sol i de la temperatura primaveral. Comprovar com, malgrat el cansament, la cama recent operada va guanyant força i caminar ja no resulta tan feixuc. Seure en la terrassa d’un bar a fer unes tapes senzilles, però que ens faran de dinar. Saludar per sorpresa un conegut que seu a la taula del costat. Caminar una mica més fins a tornar a seure en un banc, buscant una mica d’ombra en ple hivern, i respirar l’airet amb regust de mar que ens hi arriba. Contemplar la gent que va passant, camí de la platja i del gaudi de l’aire lliure. Dedicar una estona a la lectura del llibre que tinc entre mans i que m’està agradant força, tot i que el vaig agafar com a novetat de la biblioteca, sense cap mena de referència. Anar a la primera sessió de la tarda, d’un cinema on fan pel·lícules en versió original. Aprofitar el silenci de la sala buida, on només un altre home ens acompanya com a públic. Veure una pel·lícula que fa temps que és en cartellera i que havia assolit bones crítiques i recomanacions. Comprovar com al sortir del cinema, encara hi ha llum de dia i fins i tot el sol ens deixa anar les seves darreres clarors. Tornar a fer una bona caminada fins el lloc on havíem deixat el cotxe. Fer el camí de retorn a casa, sense pressa ni nervis, malgrat l’intens tràfic que hi ha en aquesta hora, de sortida de Barcelona. Arribar a casa i poder descansar en la butaca reclinable que aquests dies de recuperació tan bon servei m’ha està donant. Tornar a submergir-me en la lectura. Rebre la visita de la filla gran i intercanviar un bon grapat d’opinions sobre diferents aspectes de la seva vida. Fer un sopar lleuger i entretenir-se una estona davant de la televisió, sense trobar però, cap programa que demani massa atenció. Anar-me’n al llit, pensant en la profunda estimació que rebo de la família i passar una nit plàcida i reparadora. Despertar-se veient que el sol torna a lluir en el cel de casa nostra. Fer i prendre’s el suc de taronja que els dies festius ens fa de desdejuni. Repassar breument el correu electrònic a l’ordinador. Dutxa i afaitat abans de deixar-me portar, altra vegada amb el cotxe, fins a casa del meu germà. Passar una llarga estona a la seva terrassa, amb dinar a la brasa inclòs, gaudint altre cop del sol, l’aire lliure i sobretot, la bona conversa. Tornar a comprovar que malgrat fa més de seixanta que ens coneixem, ens entenem d'allò més bé i mantenim una excel·lent capacitat de conversa, amb temes que no per repetits, deixen de ser interessants. Tornar a casa i repetir els hàbits més casolans i quotidians. Saber que el Barça ha guanyat el seu partit fent molts gols i veure’n el resum per la televisió. Recuperar el descans nocturn més plaent. Despertar-se amb la il·lusió de que avui podré tornar a cantar amb els meus companys del Cor, una experiència que sempre aporta sensacions molt agradables... Caram!!! Si m’ho miro bé, tots aquests senzills retalls configuren la dolça percepció de que la meva vida no pot ser més afable; no tinc cap dret doncs, a queixar-me per res... quines “manies meves” més entranyablement joioses!!!