Un bon any de cinema

Lentament vaig recuperant el ritme quotidià de vida i amb ell, també vaig posant-me al dia en això de les “manies meves”. Avui toca recordar el bon any de pel·lícules al cinema que vam tenir el 2013, i per tant completaré la meva breu i habitual crònica, amb les que vam veure en el darrer quadrimestre. “Mud”, nord-americana, dirigida per Jeff Nichols, la interessant història d’un solitari fugitiu, descobert per dos adolescents, que presenta un rerefons prou tràgic. “Cruce de caminos”, també nord-americana, d’en Derek Cianfrance, on s’explica una dramàtica història entrellaçada, que presenta aspectes atractius, malgrat alguns tics propis d’aquesta mena de cinema. “La herida”, espanyola, molt dura, dirigida per Fernando Franco i ben interpretada per la Marian Álvarez, que dóna vida a una dona que voreja la trentena, amb caràcter bipolar i seriosos problemes de relació. “Gloria”, xilena, de Sebastián Lelio, on se’ns mostra la lluita per omplir de sentit la vida d’una dona de seixanta anys, sola, però que encara creu en l’amor i en la necessitat de compartir sentiments. “El quinto poder”, nord-americana, de Bill Condon, que ens parla sobre una realitat ben recent, la creació d’una plataforma informàtica que ha permès denunciar de forma anònima i filtrar informació secreta, sobre obscurs afers secrets governamentals i tota mena de crims corporatius. “La mirada del amor”, altre cop nord-americana, d’Arie Posin, una comèdia d’embolics, protagonitzada per una parella que ronda els seixanta i que aporta un regust agredolç a la seva inversemblant història. “Todos queremos lo major para ella”, catalana, de la Mar Coll, amb la Nora Navas interpretant una dona turmentada per les conseqüències d’un accident i les dificultats de reintegrar-se a un entorn i a una vida que fins aleshores li havia semblat normal. “La vie d’Adèle”, francesa i dirigida per Abdellatif Kechiche, en la que se’ns mostra molt explícitament la relació homosexual entre dues dones, que més enllà de les escenes de sexe, ofereix una interessant perspectiva sobre la dependència i els lligams de l’amor. “Una família de Tokio”, japonesa és clar, dirigida per Yôji Yamada, amb la nua exposició de la vida d’una família de classe mitjana d’aquell país i el contrast que representa per a nosaltres, moltes de les seves maneres de relacionar-se i d’entendre els valors familiars. “Blue Jasmine”, la última d’en Woody Allen, on sembla haver recuperat el bon to de les seves millors històries, gràcies en bona part a la gran interpretació que ens fa la Cate Blanchett. “Tres bodas de más”, esbojarrada pel·lícula espanyola, de Javier Ruiz Caldera, amb una història sense cap ni peus, però que pot configurar una bona estona d’entreteniment. I per acabar, “Ismael”, una nova producció espanyola, en aquest cas dirigida per en Marcelo Piñeyro, i que ens ofereix la sentida història d’un nen que vol conèixer el seu pare biològic, és a dir, argument de drama que tot i no ser un producte rodó, obté un resultat global força interessant. Apa, amb això tanquem el 2013 cinematogràfic.