Obres al Passeig de Gràcia de Barcelona

He copiat part d’una portada de El Periòdico i una fotografia que una bona amiga ha penjat al Facebook, per compartir també amb ella, aquesta queixa que fa dies que em volta pel cap. “Obres al Passeig de Gràcia de Barcelona” per millorar les voreres, suprimir vies laterals i potenciar l’accés comercial al públic. Bé, d’entrada caldria dir que per principi no hauria d’estar en contra de qualsevol mesura que impliqui una millora pels vianants, en detriment de la circulació de vehicles, dels que anomenem privats. Però... em sembla que aquest no és el veritable motiu d’aquestes obres que ja s’han endegat en el conegut carrer barceloní. Sincerament, no crec que ens haguem de deixar entabanar per un propòsit que no és sinó, una vegada més, una inversió orientada només de cara als més rics i de cara també al turisme. Als més rics, que són sense cap mena de dubte, els propietaris i llogaters de tots aquests comerços de luxe, regentats sovint per multinacionals que res tenen a veure amb la idiosincràsia barcelonina d’arrel, que hauria de ser el referent de cara a potenciar el nostre comerç. I al turisme, perquè tal i com està succeint des de fa molts anys a la ciutat, sembla que tot el que es fa, tot el que s’inverteix i tot el que l’Ajuntament potencia i es gasta els diners, està orientat única i exclusivament a afavorir més i més, sense cap mena de límit, aquest fenomen que, segons la meva humil opinió, tant de mal està fent a la ciutat i sobretot als ciutadans, és a dir als barcelonins i als que ens sentim com a tals. Ja fa temps que en un escrit d’aquest mateix bloc, vaig manifestar el meu desencís pel fet que el turisme ens havia “robat” la ciutat, especialment llocs tan emblemàtics com el centre històric, etc. Ara, amb aquesta irreparable pèrdua creixent com una taca d’oli cap a espais més circumdants, anem comprovant com el “parc temàtic” en el que s’ha convertit la ciutat de Barcelona, no sembla tenir límit, amb tota la càrrega de menys teniment que això representa pels seus autèntics habitants, que són als que s’hauria de fer la vida més còmode, cobrint necessitats autèntiques de convivència, veïnatge, serveis públics, serveis socials, etc. Però no, és molt més important atendre unes superbes demandes que semblen convenir només als poderosos comerciants del Passeig de Gràcia, ignorant les dramàtiques realitats dels milers i milers de barcelonins que, sense cap mena de dubte i els fets ho demostren, són autèntics ciutadans de segona, o de tercera, o de quarta... i que encara farien un favor als governants si abandonessin aquesta condició i deixessin espai i presència als somnis abassegadors dels prepotents. O no en tenim un altre exemple amb la corrua de botigues històriques de la ciutat, obligades a abandonar els seus centenaris locals, a l’empara de la nova llei del preu dels lloguers? Clar que... potser algú pensarà que sóc un rondinaire i que en definitiva, tot plegat només són “manies meves”.