El dret al treball

Primer de maig, dia del Treball. O del Treballador, tant és. Antigament aquests dos conceptes anaven íntimament lligats; avui però, em sembla que no podem dir el mateix, doncs són molts els Treballadors que no tenen Treball. Són moltes les conseqüències que ens ha provocat aquesta maleïda crisi econòmica que ens assetja des de fa ja massa temps. És cert que hores d’ara patim directament l’efecte de les retallades en els serveis públics, i de les estretors en molts dels aspectes que incideixen en el nostre desenvolupament quotidià, tot i que també ho és, que potser no podrem valorar en tota la seva dimensió, el mal que se’ns està fent, fins que no tinguem una mica de perspectiva i comprovem quant d’impossible és recuperar tots aquests drets de l’estat del benestar, que tants anys i tants esforços ens ha costat assolir. I el dret al treball potser és un d’ells, qui sap si el principal. No puc negar que parlo des d’una educació i una cultura rebudes, que potser avui en dia ja s’han qüestionat, però... de petit, recordo que quan a casa m’empentaven a estudiar i a formar-me com a persona, per poder ser a l’endemà “un home de bé”, incloïen en aquest concepte el dret i el deure del treball, com a element indispensable per configurar la meva personalitat. El treball com a idea de participació en una societat en la que aquest valor podia servir d’aglutinant, de que les aportacions individuals de cadascú de nosaltres en aquest camp, a banda de la satisfacció personal i de l’obtenció dels beneficis necessaris per aconseguir el sosteniment familiar, podria configurar un concepte d’autosatisfacció i plena realització particular. Tot plegat anava intrínsicament lligat a la persona. Jo, recordo el meu avi o els meus tiets, botiguers de tota la vida, l’oncle fuster, el pare pintor i dibuixant, i després, la Teresa mestra o jo començant de delineant i acabant de cap d’obra dins del món de la construcció. I tot plegat sense que ni un sol dia de la nostra vida ens faltés l’oportunitat d’exercir aquest deure i aquest dret, el del treball. Ara mateix, les nostres filles, malgrat atresorar títol universitari i més de deu anys d’experiència, es troben a l’atur, i sense massa perspectiva de poder recuperar el seu complet exercici laboral. I com elles, són milions les persones que viuen amb desesperació aquesta negació. La taxa d’atur laboral juvenil al nostre país és la més alta del continent i no parlem ja dels que superada la cinquantena, es veuen obligats a romandre tancats a casa, sense poder aportar res de la seva experiència al món comunitari del treball. Amb quins arguments podem hores d’ara convèncer i engrescar les noves generacions, per tal que es formin adequadament, de cara al seu futur treballador? Com podem recuperar aquest dret que de forma tan determinant, ha de formar part dels valors que configurin el seu futur? Sincerament, no ho sé. Sembla que alguna cosa hem fet malament... potser votar aquests polítics que ens han portat fins ací, amb el seus mal governs o potser en realitat és que ells no són els que ens governen i els que sí ho fan, en veritat no els podem votar. O potser tot plegat, només són manies meves!