Quatre mesos de poc cinema

Per diverses circumstàncies, en aquests primers quatre mesos de l'any, hem visitat molt poc les sales de cinema, trencant així amb la dinàmica que portàvem des de fa ja molt de temps, en el que els nostres promigs s’apropaven a la pel·lícula setmanal. No vull però, deixar de fer-ne crònica més o menys resumida, malgrat també cal dir que no podem presumir d’haver encertat massa a l’hora de la tria... o és que el nivell general de la cartellera, potser no s’adaptava massa als nostres especials gustos. Començàrem l’any amb “Blue Valentine”, una pel·lícula del cinema nord-americà independent, dirigida per en Derek Cianfrance i que en forma de drama romàntic ens explicava les difícils relacions d’una parella, en la que la personalitat d’ella sembla prevaldre sobre els bons propòsits del noi. Després d’un llarg interval, va arribar “El lado bueno de las cosas”, també nord-americana i dirigida per en David O.Russell, que ens arribava acompanyada de molt bones crítiques, premis a diversos festivals i fins i tot l’Òscar a la millor actriu per a Jennifer Lawrence, a banda d’altres nominacions. Bé, doncs... què voleu que us digui, potser m’esperava massa, però la història em va decebre molt, doncs per a mi, no passa de ser una comedieta romàntica, en la que un noi amb alguns problemes mentals coneix la noia que l’ajudarà a veure el costat positiu de la vida, però tot plegat tenyit d’una superficialitat pròpia de la mena de cinema més convencional que fan per aquelles latituds. Seguint en el mateix tot, malgrat canviar de país de producció, vam anar a veure “El cuarteto”, feta a la Gran Bretanya, sota la direcció del famós Dustin Hoffman, que també ha obtingut algun premi i en la que uns veterans i reconeguts actors i actrius, donen vida a uns personatges estereotipats, farcits de tòpics, que ens expliquen les aventures d’uns quants vells músics, ja retirats, aplegats en una residència de luxe; una comèdia alegre i potser sense cap més pretensió que l’amabilitat de les seves peripècies. Per acabar, “Tesis sobre un homicidio”, argentina, dirigida per Hernán A. Golfrid i amb el prolífic Ricardo Darín donant vida a un advocat i alhora professor universitari, que es veu abocat a l’investigació d’un assassinat que el porta a una lluita ferotge en contra dels principis bàsics de les seves pròpies teories; un thriller d’intriga d’acció molt lenta però que atrau poderosament l’atenció de l’espectador, fins que al final... però bé, això millor deixar-ho en suspens, pels que encara no han vist la pel·lícula. Com deia doncs, quatre pel·lícules en quatre mesos, i amb un resultat global més aviat tirant a deficient... o serà que jo sóc massa exigent!