La setmana passada ens vam estrenar en una sortida amb una
colla de Sant Cugat, que organitzen allò que ells anomenen "caminades
tranquil·les". Vam ser sis les persones que ens vam aplegar a la carretera
que va del Pont de Vilomara cap a Rocafort, per deixar els cotxes en un entrant
del camí per on faríem l’excursió. Per un traçat ample i planer en el seu
inici, i molt ben senyalitzat, entrem en terres del Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac, i ben aviat descobrim el primer nucli, que sota el
nom de Tines del Tosques, ens posa en antecedents del que signifiquen aquestes
curioses construccions. Sembla ser que, fa més de cent cinquanta anys, quan a
la comarca era ben generalitzat el conreu de vinyes, els pagesos de la zona van
decidir aixecar aquesta mena de petites torres o dipòsits, que els ajudaven a
fer més fàcil el treball de la collita i estalviaven el perill de malmetre-la
amb transports massa distants. Les barraques de vinya i les tines de vi,
aleshores ubicades enmig de les vinyes, servien per dipositar la verema en la
part superior, trepitjar-la i fer escolar el suc cap a la part inferior, folrada
amb rajola vidriada per tal d’evitar filtracions. No cal dir que la fil·loxera
va acabar amb tota aquesta font productiva i lentament el bosc va anar envaint els
camps de cultiu. Avui en dia però, l’acurada recuperació d’aquestes
construccions, ens permet fer-nos ben bé a l’idea del que eren i per a què
servien. Pocs metres més enllà, trobem el nucli més espectacular de tots, el de
les Tines del Bleda, on ens aturem una bona estona per visitar-les per dins i
per fora i lògicament, fer les fotografies de rigor. Uns minuts més de
caminada, ara ja per un corriol més estret que s’enfila per dins del bosc, per
observar un dipòsit de vinya, una mena de pou que els pagesos dels vells temps
utilitzaven per emmagatzemar la barreja de sulfat de coure i calç, que servia
per prevenir algunes de les malalties dels ceps. Tornem a davallar per arribar
a les Tines de l’Escudelleta, on fem una estona d’aturada per cruspir-nos l’entrepà
que ens hem portat com esmorzar i continuem la ruta, fins arribar al mateix
nivell del torrent del Flequer, i culminar l’excursió visitant les Tines del Ricardo,
un conjunt a tocar la llera del riu, per on encara baixa un bon raig d’aigua, fruit
sens dubte, de les abundoses pluges d’aquests passats mesos. L’ample pista de
tornada ens procura un passeig molt agradable que, entre amigable conversa i amb l’afalagadora companyia
del sol, fa que comencem a tenir la sensació que ja ens trobem a les portes de
l’estiu. Recuperats els cotxes, encara ens entretenim uns minuts per visitar el
pont que dona nom al poble on havíem iniciat aquesta plaent sortida matinal, el
Pont de Vilomara. A voltes, no cal fer massa quilòmetres per descobrir coses
boniques i fer una excursió d’allò més agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada