Sortides des de Calanda: Albarracín

Abans que se'm dilueixi a la memòria, faré la crònica de l'última de les sortides que des de la nostra estada a Calanda, vam fer aquest estiu, i que en aquesta oportunitat ens va portar fins al poble d'Albarracín. Després d'empassar-nos les dues hores i mitja de carretera, sota un sol de justícia i travessant els secarrals que configuren aquella part del paissatge del sud de Teruel, arribem a l'entrada del que fou un dels centres habitats més importants de l'època medieval aragonesa. Contrastem, en comparança a d'altres sortides fetes en aquests dies, que ací sí hi ha molts visitants, doncs el poble és hores d'ara un centre turístic de rellevància, cosa que demostra els vint-i-dos establiments hotelers que acull. Deixem el cotxe a l'aparcament d'arran de riu i inicíem la pujada fins la plaça major, aturant-nos a mig camí per fer un mos en un dels molts bars que tot just comencen a obrir les portes, i que ens haurà de fer d'esmorzar. Allà, ens informem de la possibilitat de fer una visita guiada, que surt tot seguit, i ens deixem portar pels carrerons del poble, conjuntament amb una trentena més de visitants, seguint una noia molt jove que ens va donant tota mena d'explicacions, potser en un to un xic massa simplista, però que al cap i a la fi ja ens va bé. Així, ens assabentem una mica de l'història viscuda en aquells indrets, alhora que redescobrim l'excepcional configuració de la ciutat, que és una de les mostres més ben conservades de l'urbanisme medieval de orígen musulmà. La visita inclou l'accés a una de les cases senyorials, en la que s'ha intentat conservar bona part de la seva estructura antiga, decorada amb tota mena de mobles i estris de temps passats. No cal dir que, tant pels carrerons i placetes del nucli més antic, com contemplant per fora la seva catedral o les línies de les diferents muralles que encara es conserven, gaudim d'una llarga estona d'evocació històrica. Un dinar de menú, abundant i ben cuinat, en un dels molts establiments que se'ns ofereixen, i després, una estona de repòs, fins i tot amb remullada, en un racó proper del riu Guadalaviar, un cop sortits ja del poble, posen punt i final a una esplèndida sortida que ve a cloure les que aquest estiu hem fet de semblants característiques.