Serà que no he madurat?

M'ha arribat una comunicació de multa de trànsit. Es veu que anava a 65 km/h per una carretera en la que el límit està fixat a 50. Un tram de carretera per cert, en línia recta paral·lela a la via del tren dels FFCC, entre les estacions del Baixador de Vallvidrera i Les Planes, en el que no hi ha cap casa, ni accés de vianants, però... la llei és la llei i cal complir-la. I és precisament en aquest punt on comencen els meus sentiments contradictoris. Per una banda em sento malament per haver comès l'infraccció, doncs em tinc per un conductor prudent i mesurat, intento complir sempre amb la normativa establerta i prova d'això és que en més de quaranta anys al volant i uns quants centenars de milers de kilòmetres al damunt, aquesta és la quarta multa que em cau, i cap no ha estat per infracció massa important. D'altra banda però, també em sap greu que m'hagin enxampat, quan dia a dia, hora a hora i minut i minut, em farto de veure i sovint patir, les infraccions que cometen altres conductors, que sens dubte podrien qualificar-se de molt pitjors i que en la gran majoria de vegades queden impunes. És aleshores quan em ve al cap aquella sensació de que la justícia no sempre és del tot justa. I amb aquesta darrera sensació, recordo quan amb dotze anys, estudiant el batxillerat a l'institut, i sent un dels més tanoques de la classe, un professor em va castigar només a mi, a romandre dempeus tot el curs quan ell ens donava matèria, per haver llançat una bola de paper a un company... cosa que no era certa! Aquesta és la barreja de sensacions que tinc, i algú pensarà... quina tonteria, aquest noi no ha madurat gens!  Però què voleu que us digui si això és el que sento. Per cert, ja he fet efectius els 50€ que em demanaven a la multa.