Dilluns, 3 de Setembre del 2012

Una noia molt jove, amiga del Facebook per lligams amb la música tradicional, ha penjat en el seu mur un comentari amb el que em sento molt d'acord, i que m'empenta a fer una afirmació que, malgrat fa temps que sé meva, potser mai no he manifestat de forma massa notória: No em sento independentista! Almenys, no crec que aquesta febre per l'independència que ara ens afecta de forma més generelitzada que mai, ens hagi de procurar la solució a tots els problemes que patim. I amb això no nego que el poble català sigui menyspreat i arraconat, des de totes les instàncies centrals de l'estat espanyol, i no només les polítiques, sinó fins i tot les populars. Això succeiex des de fa molts anys, dècades i fins i tot segles, però... aquesta evidència no ens ha de portar a ignorar d'altres circumstàncies que també des de sempre, ens han afectat des de dintre de casa nostra. Volem l'independència per continuar sent governats per aquesta gent corrupte que ha remenat la nostra precària autonomia amb els únics interessos polítics de sempre? De debó pensem que amb l'independència podríem evitar les retallades i els retrocessos que en matèria social ens estan ofegant? Aquests polítics que hores d'ara estan amagant el seu fracàs rere la senyera estelada, ens han de portar a assolir un estat de pau i benestar comú, com el que ens mereixem? Jo almenys, no m'ho crec. Em sembla doncs, que abans de segregacions que d'altra banda, en el context actual tant europeu com mundial, mai no serien possibles, hem de mirar d'intentar lluitar per una societat global més justa, més cívica, més solidària, més socialment equilibrada, més progressita, més ecologista, més a l'abast de tothom... i aquest, tot i que ara molts ho amaguin, no em sembla que sigui el full de ruta que tenen els polítics i agents que s'atorguen la representació de la ciutadania, com a moda i disfressa d'obscurs interessos que, en definitiva, sempre han posat pel davant del que realment necessita el poble. La setmana vinent aniré a la manifestació, sí, però m'agradaria trobar-hi també un espai en el que la consigna no s'enlluerni només amb aquesta indenpendència que al darrera no sembla tenir res més que el que fins ara ja hem tingut. Salut i república, sí, però alhora, justícia i progrés social. Clar que en definitiva, potser tot plegat només són manies meves.