Román Sánchez Damià

Conjuntament amb el seu germà Manolo, dirigia el taller de clixés i fotogravats per arts gràfiques, en el que treballava el meu pare com a dibuixant, i en el que jo vaig entrar d'aprenent, als catorze anys, abans d'iniciar la meva vida professional com a deliniant. Era un home simpàtic i amable, molt treballador, que mentre el seu germà portava la part comercial i més de cara al públic del taller, ell s'encarregava de que la feina es desenvolupés bé i sense entrebancs, és a dir, tractava amb la dotzena de treballadors que tenien contractats i mirava de que màquines i materials estiguessin sempre a punt. Estava casat i tenia dos fills, i amb la família havíem fet alguna sortida a muntanya, si més no, recordo gràcies a les fotografies, una acampada que vam fer a prop de Vidrà. Més tard, va agafar afició a les barques i alguna vegada havia convidat la gent del taller a passar un diumenge navegant des del port de Cubelles, que era on tenia ancorada la seva. Però el que més recordo d'ell, al passar el temps, és l'impacte que em va causar la notícia, quan ja havien passat uns quants anys, de que amb els fills havent acabat la carrera universitària, va donar un tomb radical a la seva vida, venent la part del negoci al seu germà i anant-se amb la barqueta a viure a Eivissa... en companyia de la secretària que des de temps immemorial havia treballat a l'oficina del taller, una noia prou delicada, amb la que a primera vista, no feien pas massa parella, però... la vida té aquestes coses!