Ahir vaig llegir una entrevista a un home que no coneixia. Es diu Pepe Beúnza, va néixer a València i ara viu jubilat a Caldes de Montbui. El seu mèrit és que va ser el primer objector de consciència de l'estat espanyol, allà per l'any 1.971 i per aquella desobediència va patir anys de presó i càstig a un batalló del Sahara. Activista per la Pau i pioner també en comunitats agrícoles, recentment el Parlament li ha atorgat un premi. En Pepe mai no ha abandonat les seves idees i un dels seus eslogans principals que encapçala el seu discurs sempre ha estat: "les despeses militars per a despeses socials". Pensant-hi una mica, sembla mentida que, malgrat alguns podran presumir de les millores que hi hagut en aquest sentit, avui en dia que tant es parla de retallades económiques, i que tant i tant afecten el nostre estat del benestar, molt especialment en matèries tan importants com la salut i l'eensenyament, no hi hagi manera que es decideixin fer també retallades en qüestions tan absurdes com la despesa militar... o la despesa de la corona... o el cost diplomàtic de les delegacions a l'estranger... (com diu un bon amic meu, perquè costoses celebracions de l'aniversari de la "Pepa" a Berlin o a Pequin?)... o les subvencions a l'església catòlica!!! Coses que sense rumiar-s'ho massa, semblen senzilles de fer, però que per a qui mana, deuen tenir vital importància, oi? O potser, en realitat, només són manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada