I dos autors catalans, dels que podríem considerar clàssics. Manuel de Pedrolo, amb la seva novel·la "Joc brut", la història d'un crim suposadament perfecte, que lògicament no esdevé com a tal, narrada amb precissió i amb detall de tot el que pensa i sent el protagonista. Malgrat no ser una novel·la policíaca típica, manté molt bé la tensió del lector, tot i que el final no resulta gens sorpresiu. I Maria Barbal, amb "Escrivia cartes al cel", en la que l'autora del Pallars, abandona la seva temàtica rural i dels temps de la postguerra, per parlar-nos també d'un acte delictiu, com és el segrest en una llar d'infants, narrat des de la veu de diferents protagonistes, fins i tot secundaris, assolint d'aquesta manera mostrar-nos la vida i circumstàncies personals de tots ells, cosa que enriqueix la història. En ambdós casos, els llibres a penes superen les cent pàgines i això fa que es llegeixin gairebé d'una tirada i que serveixin, en definitiva, de bon entreteniment per a una estona. Alhora, almenys per part meva, m'ha permès recuperar lletres i autors de casa nostra als que, per qüestions diverses, potser no els he dedicat l'atenció que sens dubte, mereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada