El castell de Burriac

Ahir, seguint el costum d'aquestes últimes setmanes, en les que la jubilació de la Teresa ens permet fer sortides en dia feiner (pels altres, és clar), i descobrir o recuperar indrets propers del nostre país, vam fer una excursió molt bonica. Esperonats pels comentaris d'un bon amic, vam enfilar cap a la costa del Maresme, fins arribar al poble de Cabrera de Mar. Allà, circulant per la rambla que porta cap a la Font Picant i després per un tram de pista de terra, vam deixar el cotxe en una gran esplanada i vam començar a grimpar per un corriol que s'enfila, més verticalment del que imaginàvem, fins el Castell de Burriac, que corona un estilitzat turó, a poc més de tres-cents metres sobre el nivell del mar. Diuen que aquest castell ja figura en documents de l'any 1017, en temps de la televisiva Ermessenda, tot i que en les excavacions arqueològiques que s'hi van fer fa uns anys, fins i tot s'hi van trobar restes d'una cisterna romana. La qüestió és que un cop a dalt, vam poder gaudir d'una panoràmica completament circular, sobre totes les terres de la antiga senyoria del Maresme; vam poder recórrer les restes de la fortificació, curosament restaurades i fins i tot ens vam permetre una estona de descans i lectura, entremig de les pedres que tantes històries deuen haver viscut. Al tornar, vam optar per no fer la cabreta i davallàrem per un camí prou ample que, tot passejant i fent una mica més de volta, ens deixà altre cop al costat del cotxe. Ah! I com que ja era hora de dinar, a l'antiga masia de Can Rodon, a Cabrera, ens van oferir un esplèndid i econòmic menú, ben instal·lats en una tranquil·la terrassa al sol... tot un privilegi!