Divendres, 9 de Març del 2012

Ja sé que des de fa molts anys, és una font inesgotable d'ingressos per l'economia del nostre país. Ja sé que lentament, moltes empreses, grans i petites, i en conseqüència, molts llocs de treball, subministradors, botigues i serveis de tota mena, han anat configurant les seves xifres de negoci al voltant d'aquest fet que poc a poc, s'ha convertit en quelcom imprescindible pel nostre nivell de vida, present i futur. Però em sap greu haver de reconèixer que cada dia més, em sento robat pel conegut fenòmen del... turisme! Sí, centrant-me a la ciutat de Barcelona, però imagino que podent-ho fer extensiu a tants i tants pobles i ciutats de la nostra geografia, veig que el turisme ens ha anat prenent tot allò que més estimàvem de casa nostra. Avui en dia, em veig incapacitat de poder gaudir d'un passeig per les Rambles, de prendre'm tranquil·lament una cervesa a la Plaça Real, de seure una estona a la Plaça de Catalunya o al Passeig de Gràcia, de visitar el claustre de la Catedral, descansar a Sant Felip Neri o caminar pels carrerons de la Ribera. I és que tot, absolutament tot, està preparat, enfocat i pensat de cara als turistes, havent deixat completament de banda el veritable caràcter que havien adquirit tots aquests indrets per a la gent del país. I no ho dic només pel fet que majoritàriament són ells, els turistes, els que ocupen físicament aquests espais, sinó també pel fet que tant els preus com la qualitat del que s'ofereix, no tenen res a veure amb el que nosaltres havíem gaudit anys enrera. Aquesta setmana, en una terrassa d'un quiosc de Montjuïc, un petit entrepà de pernil i una cervesa, em va costar el triple del que acostumo a pagar cada dia en el meu poble... i a més, la qualitat i el servei van estar infames! Crec doncs, que el ciutadà de carrer ha perdut molt amb la desbordada febre turística que ens domina. O potser en realitat, només són manies meves!