divendres, 30 de gener del 2015

Me debes un beso


A la dècada dels cinquanta, sent jo molt petit, a casa tota la música que podíem escoltar era la que ens arribava a través de l’aparell de ràdio. De fet, aquest era pràcticament la única finestra amb l’exterior que ens permetíem obrir, doncs per ell sabíem de notícies, contes, música i altres petits entreteniments. Recordo que cada tarda, tornant de l’escola primària, trobava la mare i l’àvia sargint algun descosit o feinejant en qualsevol altre cosa, amb l’oïda posada a la ràdio, que aleshores emetia aquelles famoses novel·les d’en Guillermo Sautier Casaseca, que feien encongir el cor, tot comprovant les desgràcies alienes, molt pitjors és clar, que les que ens tocava viure a nosaltres. Eren els temps de “Sangre negra”, amb la veu d’en Doroteo Martí, que em sembla esdevingué també obra teatral als escenaris. Acabats els drames radiats, era quan arribava la música i a mi, amb la llesca de pa amb vi i sucre a les mans que em feia de berenar, em tocava compartir els jocs o els deures que m’havia portat de l’escola, amb les cançons de... “De España para los espanyoles”, un programa de música dedicada, pensat principalment per aquells pobres emigrants, que s’havien vist obligats a anar a guanyar-se el pa, més enllà de les nostres heroiques fronteres. Eren moltes les cançons que es repetien, un dia rere l’altre, amb sentides dedicatòries com “para Anselmo, en Alemania, de su mujer desde Linares, que no le olvida” i a continuació s’escoltava alguna d’aquelles peces que els estaments oficials qualificaven com a única música del país: “la copla espanyola”. Son moltes les que podria recordar; qui no ha escoltat alguna vegada la més significativa de totes: “El emigrante” en la veu de l’Antonio Molina, també portada al cinema; però avui em ve de gust evocar-ne una, a ritme de pasdoble, que sempre m’havia fet molta gràcia, potser per la seva aparent innocència: “Me debes un beso”, interpretada per la catalana Carmen Morell i la seva parella d’aleshores, en Pepe Blanco, nascut a La Rioja. Apa, doncs, a fer volar la memòria, he, he.

https://youtu.be/ZhKrAbgsC_o



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada