Santa Fe del Montseny

Ahir vam estar a Santa Fe del Montseny. Sí, ja sé que és una sortida tòpica i típica, però en aquest temps de tardor que estem vivint, no ens hem pogut estar de poder gaudir d'un paissatge que, no per dotzenes de vegades contemplat, ha minvat el seu encís davant els nostres ulls. Al sortir de casa, com sempre no massa d'hora, el cel estava molt grisós i no semblava que el dia ens hagués d'acompanyar massa; però després de Sant Celoni, un cop començàvem a enfilar-nos per les corbes de la carretera que s'endinsa en el Parc Natural, la boira s'esvaí ràpidament i des del mirador de Can Pla, ja es podia contemplar el mar de núvols de cotó fluix als nostres peus, cobrint tota la plana, mentre el sol ens afalagava amb la seva companyia. Aleshores, la força del paissatge esclatà amb tota l'amalgama de colors que sempre ens ofereixen aquests dies tardorencs. Les alzines sureres de les cotes més baixes, deixen pas als roures, pins i avets, als castanyers i faigs, fins i tot a les esplèndides sequoies que hi ha a l'entrada de Can Casades, punt culminant del nostre recorregut en cotxe, fent barreja de verds, grocs i vermells en les tonalitats de les seves fulles, que equitxades del fons verds d'alguns prats llunyans i del blau intens d'un cel aleshores ja totalment nítid, ens brindaren motius més que joiosos per a la més plaent contemplació. Una caminada per un sender molt ben marcat, fins el petit pantà que, malgrat està prou escàs d'aigua, ens obrí nova perspectiva del paissatge i l'entretinguda labor d'intentar captar amb la càmera fotogràfica una mica de la bellesa contemplada, ens fan arribar al migdia. La casual trobada amb una parella de bons amics, ens ofereix la possibilitat de compartir un àpat en agradable conversa, a la mateixa fonda de Santa Fe, i havent dinat, a penes uns minuts dels últims raigs de sol, abans que la boira caigui de nou damunt nostre i la fredor de l'ambient ens empenti a emprendre el camí de tornada cap a casa. Potser direu que sóc massa bucòlic, però sortides com aquesta, ajuden a eixamplar una mica més l'esperit i això, al cap i a la fi, és el que més s'agraeix.