Lladurs i Canalda

Ahir vam passar el dia fora de casa. Sense matinar massa, vam enfilar la carretera cap a Manresa, Cardona i Solsona, on ens vam endinsar per la Vall de Lord, fins al nucli de Lladurs, per fer la primera aturada del dia. A penes uns minuts a l'esplanada de l'església i seguint carretera amunt, l'indret de les Fonts de Lladurs, des d'on surt el corriol que s'enfila cap el Castell del mateix nom. Un quart d'hora de pujada, mesurat en funció de la poca força de les meves cames i coronant un turó, amb una esplèndida i circular panoràmica, les runes d'un castell que té orígens a l'any 1000, però que hores d'ara a penes presenta dempeus les quatre parets que basteixen l'antiga capella. Feia un sol molt afalagador, però també és cert que el vent es deixava sentir i no era precisament massa calent, o sigui que la visita cal fer-la una mica de pressa, per a no agafar massa fred. Recuperada la ruta per carretera, continuem fins el Coll de Jou, observant com a cada revolt o raconada, hi ha vehicles aparcats de tants i tants boletaires que prentenen omplir el cistell, afany no massa assolit pel que podem observar en la majoria dels casos. Coronat el Coll, agafem el trencall de l'esquerra, en direcció a Òden, per arribar al nucli de Canalda, als peus d'uns tallats molt verticals de pedra, on s'hi practica habitualment l'escalada i on encara s'hi poden contemplar unes coves que van estar habitades fins els anys seixanta del segle passat. A Canalda visitem l'església de Sant Julià, d'emprenta romànica, gràcies a un parell d'homes que s'hi troben fent feines de manteniment; i també donem un tomb per veure la dotzena de cases disperses, que configuren el poble, algunes però amb molta història a les seves parets, que ens porten fins a records de la guerra del francès. Continua fent sol, però la temperatura és baixa i a més, uns quants núvols enfosqueixen una part del cel, tot configurant presagis de pluja. Ja de tornada, dinem al restaurant del Cap del Pla, un menú molt assequible, i és que aquesta mena d'establiments també saben adpatar-se als temps de crisi, per tal de mantenir la clientela i després, aprofitem els últims raigs del sol, per repossar una estona ben recerats, abans de culminar el camí de retorn a casa.