Cal felicitar la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), per tota la feina i la pressió social que ha exercit en aquest darrers mesos, lluitant contra la plaga dels desnonaments i aconseguint que aquest drama de la nostra societat actual, hagi pujat fins al primer pla de l'actualitat. Els resultats, tot i que escassos, han començat a aparèixer i d'aquesta manera podem comprovar una vegada més, com la resposta dels bancs tenyida d'un cinisme exasperant, arriba en forma de moratòria... moratòria?,,, en la que fan aparèixer la figura dels cassos d'extrema gravetat... i qui jutjarà si ho són o no, d'extrema gravetat? Ah! Els polítics! Sí, aquests que ara fan veure que es reuneixen a corre-cuita, per intentar trobar un consens... consens?.. que permeti estudiar el projecte d'una nova llei hipotecària que haurà de contemplar el tema de la dació en pagament... o no! Qui ho sap això? De moment però, encara que la seva lenta reacció carregui a les seves conciències... conciències?... dues persones mortes i milers d'afectats de per vida, la constància del greu problema en boca de tothom, demostra que cal refermar sense descans la nostra protesta, la protesta dels ciutadans de tota mena, la queixa continuada i persistent, la nostra veu en definitiva, en tants àmbits com ens sigui possible. I jo avui em pregunto perquè aquests polítics als que tant i tant els ha costat reaccionar, han tingut molta més pressa, per exemple, en aprovar mig d'amagat, una pujada desorbitada de les taxes judicials, que limitarà en gran manera el constitucional dret de tot ciutadà d'accés a la justícia; unes taxes que faran impossible que una gran majoria de persones físiques i petites empreses puguin tramitar procediments de recurs contra una multa, una reclamació en una comunitat de veins, o en un procediment de divorci, un desnonament, la reclamació d'un deute, etc.; i unes taxes, no ho oblidem, a les que a casa nostra des de fa uns mesos, cal afegir el suplement autonòmic de fins a un 20%, que la nostra Generalitat va aprovar també així, de passada. Ai, ai! i ja que som a casa nostra, no oblidem el tema de l'aigua, sí, sí, aquest que ha portat a privatitzar en un concurs amb molt d'enrenou tècnic al darrera, l'empresa pública que s'encarrega de portar l'aigua fins les localitats on viuen més de cinc milions de persones... i per això hem de crear "estructures d'estat"? Què gestionarà l'estat si tot estarà privatitzat? Uf! I encara hi ha qui diu que no cal fer vaga general? Que no n'hi ha per tant? O és millor distreure's amb si els que ens diem García ens haurem de canviar el cognom? Va, home, va!!! Ja n'hi ha prou!!! Clar que potser, en el fons, sí que serà que tot plegat, només són manies meves.
Bueno amigo, te leo a través de un traductor que enmaraña a veces su lectura y el contexto de la misma, pero una vez más no puedo más que compartir lo que sientes y escribes con tan gozosa destreza. Por cierto, cuando este verano estuvimos en Roma nos comentaron que allá quisieron privatizar el agua pero la respuesta ciudadana, hubo incluso un referéndum, algo tan extraño aquí, fue tan contundente que paralizaron el proyecto y en Italia, de momento, el servicio del suministro de agua a los ciudadanos sigue siendo público. Me parece que aquí estamos algo más que aletargados. Besos y abrazos para ti y para toda la familia.
ResponElimina