La Vall Fosca

Hem tornat a estar uns dies fora de casa, gaudint d'això que ara nosaltres en diem "vacances de jubilats", és a dir, fetes una mica fora de temporada. Aquest cop ens hem arribat a la Vall Fosca, a terres pirinenques. Allà, aprofitant el bon temps que ens ha fet, hem pogut visitar indrets que feia vint-i-cinc anys que no trepitjàvem, com ara l'Estany Gento o l'embassament de Cavallers, hem descobert noves meravelles de l'art romànic que tant ens agrada i hem anat fins a petits poblets, com ara Manyanet, El Mesull, Sas, Erta o Castellnou d'Avellanos, on encara que sembli mentida, avui en dia no hi arriba cap carretera asfaltada. Allà, xerrant amb alguna de les persones que s'hi estan durant tot l'any, ens hem quedat un xic estorats de comprovar la força de voluntat que tenen per romandre fidels a les seves arrels, malgrat les precàries condicions en les que han decidit continuar vivint. Ah! I també hem anat a la Vall de Boí i Taüll, on en clar contrast amb el que comentava, l'evolució ha estat gairebé espantosa, convertint tot allò en un pessebre turístic que pel nostre gust, resta valor i bellesa a les meravelles que atresora... clar que, cal reconèixer que potser és la millor manera que tenen per continuar subsistint.