Sempre m'he sentit proper a les idees que ara en diuen ecologistes, és a dir, preservació del medi ambient, estalvi energètic, respecte per a la natura, etc. Alhora, també he pensat que la recuperació de la bicicleta com a medi de transport personal, per a curtes distàncies, és quelcom molt interessant i convenient, malgrat particularment no el pugui utilitzar per impediments físics. En aquests dies, sembla que s'ha desfermat una polèmica arran de les notícies de que tant l'Ajuntament de Barcelona com el govern espanyol, volen reglamentar les normes de circulació d'aquests vehícles, especialment pels carrers de les grans ciutats. Com és normal, sempre que es volen acotar oficialment les coses, sorgeixen problemes de posada en pràctica i queixes per part dels afectats, doncs tots sabem que qualsevol ordenació retalla i coarta la llibertat individual i col·lectiva, però... Em sap greu haver de dir que per una vegada no estic massa d'acord amb els arguments que estan mostrant els ciclistes, o almenys, alguns dels que s'han manifestat públicament. No, no vull culpabilitzar tot el col·lectiu per coses que es poden veure cada dia i a tothora, però també cal acceptar que malauradament els casos d'incivisme i poc respecte per part dels que van damunt una bicicleta, pels carres de pobles i ciutats, sovintegen molt més del que seria aconsellable i és aleshores quan crec que es fa absolutament necessària aquesta regulació, que preservi una mica els drets i la seguretat del vianants, és a dir, dels que anem a peu. Clar que... potser llegint això penseu el mateix que un pare, davant del que em vaig queixar, després d'evitar per milímetres l'atropellament per part del seu fill, que anava a tota velocitat en bicicleta pel ben mig d'un passeig del meu poble, i que em va etzibar a crits: "Calla, vell rondinaire!". I és que poster en realitat, tot són només manies meves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada